Potser

Un relat de: Idhun
Era tard, el vespre queia amb una parsimònia aclaparadora, les barques tornaven cap al moll, potser després d'un càlid dia de platja o d'una tranquil·la tarda pescant. Les llums s'encenien a les finestres de les cases i es podia sentir els crits dels nens que encara jugaven al carrer.

L'aire fresquet pujava des del mar i li feia voleiar els cabells, però ella no s'immutava, seguia allà, asseguda, acompanyada tan sols de la remor de les ones i la seva espera impacient.
Va tornar a mirar el rellotge per última vegada. Una ganyota de disgust i tristesa li va aparèixer a la cara mentre s'alçava i marxava.

No es va girar.
Si ho hagués, fet potser tot hauria canviat, o potser no.

Comentaris

  • el que no es diu[Ofensiu]
    Atlantis | 10-12-2023

    L'espera d'algú que no ve, l'atzar i el dubte. Molt ben dit sense dir-ho explícitament.

  • Esperança perduda[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 09-12-2023 | Valoració: 10

    Ja ho diuen, qui espera desespera. De vegades mirar enrere és signe de tristesa. Què hagués passat en aquest cas? Hagués estat positiu o negatiu?
    La descripció i l'entor d'aquest relat m'ha agradat moltíssim.
    Enhorabona Idhun.
    Rosa.

l´Autor

Idhun

4 Relats

9 Comentaris

999 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor