Potser va ser un error - Petit relat dels qui somiarien viure

Un relat de: Aquiiara

Sóc allà estirat, ferit de mort. Em veig, ho he fet, m’he atrevit. I ara què? Què haig de sentir? Què haig de fer? Ai; ara no ens estressem! Només un cop m’he trobat en aquesta situació, trobar-me a un món nou i aprendre a respirar: el meu naixement. I ves que, doncs no recordo que fos pas tant difícil! Se m’apropa la gent. Primer una dona amb les mans el cap. “Ep senyora! Perdrà la bossa de la compra!”, però ja no tinc veu. Ara un jove aparca la bicicleta i ve corrent. Estudia medicina diu, pobre estudiant, no hi fas res aquí! No val la pena tacar les mans sobre un cos que en definitiva ja ha passat a ser brossa. I és que sense jo aquest cos no és res. Res. I no com em va dir la meva dona: “sense tu no puc viure”, sinó que el que dic és cert: aquest cos sense mi no és re. Com a molt, brossa i aliment. Una parella de policies a qui els he destrossat l’esmorzar, una ambulància i poca cosa més. Ja puc anar marxant, que a part d’aquest cos deficient i pesat que he hagut d’aguantar tant de temps aquí no m’hi perdo res. A partir d’ara, a viure la vida. Però això, no ho hauria d’haver fet en vida?

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Aquiiara | 03-08-2013

    Moltes gràcies per comentar aquest mini relat! De veritat!
    Una abraçada a totes i tots!

  • betixeli | 23-07-2013

    Genial, és una idea macabra que dóna molt de si, això de viure la pròpia mort...ha de ser molt revelador. M'agrada el concepte de menystenir el cos un cop ja no hi ets (pura carcassa) i la comparació amb el concepte de "ai, vida, sense tu no puc viure" m'ha fet riure per dins.

  • Aquiiara | 11-10-2012

    Gràcies als dos per comentar, de veritat!
    Una abraçada!

  • tant de bo sigui real...[Ofensiu]
    joandemataro | 10-10-2012 | Valoració: 10

    el teu minirelat, l'ànima que surt del cos i se'n va a " viure " la vida !!
    ben trenat, original i convida a la reflexió

    gràcies pel teu comentari al meu poema de lluita social, tens raó la lluita no s'ha d'aturar només amb aconseguir la independència després hi ha moltes més coses ccontra les quals lluitar, producte del capitalisme

    salutacions cordials
    joan

  • Excel·lent[Ofensiu]
    Carles Ferran | 08-10-2012

    Un relat resolt de manera excel·lent, irònic i mesurat. M’ha encantat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Aquiiara

25 Relats

41 Comentaris

18344 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Sóc nascut el 1990 encara que no va ser fins entrats al nou mil·lèni que vaig conéixer el plaer de l'escriptura. Des de llavors em sento més lliure. Un plaer escriure i llegir-vos, el relats i els comentaris que m'ajuden a millorar i a valorar-me els escrits!
Una abraçada