Negror fugida de pors

Un relat de: Aquiiara
Delata’m a matinada entrada,
amanida de safir i roig princesa.
Delecta’t amb un breu somriure sorneguer,
deixa’l lliscar per aquests llavis salats de timidesa.

Pren-me amb tot i sense res,
més que la infantil comoditat
d’una maltractada saviesa
escapçada al créixer.

Assassina’m amb presses.
Com qui ho somnia.

Empenta’m a mi, al meu cos,
sense plors ni gaire cor.
Serà un astut viratge per minvar la nit.
Negror fugida de pors.

Detonem les ganes
a mirades que engreixin el desig.
Taquem-nos d’estrelles
menjant-nos les dedicatòries
d’una pregaria cantada a crits.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Aquiiara

25 Relats

42 Comentaris

19437 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Sóc nascut el 1990 encara que no va ser fins entrats al nou mil·lèni que vaig conéixer el plaer de l'escriptura. Des de llavors em sento més lliure. Un plaer escriure i llegir-vos, el relats i els comentaris que m'ajuden a millorar i a valorar-me els escrits!
Una abraçada