Negror fugida de pors

Delata’m a matinada entrada,
amanida de safir i roig princesa.
Delecta’t amb un breu somriure sorneguer,
deixa’l lliscar per aquests llavis salats de timidesa.

Pren-me amb tot i sense res,
més que la infantil comoditat
d’una maltractada saviesa
escapçada al créixer.

Assassina’m amb presses.
Com qui ho somnia.

Empenta’m a mi, al meu cos,
sense plors ni gaire cor.
Serà un astut viratge per minvar la nit.
Negror fugida de pors.

Detonem les ganes
a mirades que engreixin el desig.
Taquem-nos d’estrelles
menjant-nos les dedicatòries
d’una pregaria cantada a crits.