Por

Un relat de: aNneta28

He de confesar, que un dia vaig tenir por de predre't. Ara ja no en tinc, perquè ja fa temps que t'he perdut. Ja fa temps que no hi ha res entre tu i jo. Bé, si que hi ha: unes quantes cases, fred, i poca cosa més. Però en el terreny sentimental, ja fa temps que no hi ha res entre tu i jo. Ara tinc por de no recuperar-te mai. Però segurament, d'aquí uns anys, quan ja siguem tots dos lluny d'aquí, jo vivint a Itàlia amb el meu marit, i tu potser a França, Andorra, o potser fins i tot decideixes marxar fora d'Europa amb la teva esposa, ja no tindré aquesta por, perquè ja serà impossible recuperar-te. Llavors tindré por d'oblidar-te. Però segurament, quan passin uns anys, quan sigui una velleta arrugada com una pansa i em dediqui a explicar velles batalles als meus néts, a mirar telenoveles i a fer passejades fins a la plaça agafada del bracet del meu també arrugat marit, ja no tindré cap tipus de por referent a la teva persona, perquè ja t'hauré oblidat.

Comentaris

  • el pas del temps i els sentiments...[Ofensiu]
    tenia raó... | 20-07-2006

    no faré cap crítica literària xq no ho sabria fer.. xò,talvegada xq som un nostàlgic, m'ha agradat