Por versus Amor

Tinc por que la llum dels nostres ulls, aquell moment on les meves ninetes projecten les teves i a l’inrevés, s’esvaeixi. Que un dia, quan ens mirem sentim quelcom diferent i amb timidesa baixem la mirada perquè ens amagui d’aquells sentiments que potser no volem donar a conèixer.
Tinc por que el teu cor no s’acceleri com quan ho fa ara, que el teu cos es distanciï lentament del meu i hi hagin masses barreres per tornar-nos a unir.
Tinc por de moltes coses, però també sé el que sento per tu. Puc dir-ne amor, enamorament, sí, potser les dues coses a la vegada i mil sentiments més. Puc dir-te que quan em beses el meu cos tremola i tota jo em fonc com ho fa el gel amb l’aigua calenta. Que m’encanta escoltar-te, fixar-me en l’expressió dels teus ulls marrons que tant m’hipnotitzen, el to de la teva veu, les línies d’expressió del teu rostre... Quan estic amb tu és com si esdevingués un volcà amb plena erupció. Tot flueix dins meu; pessigolleig a la panxa, necessitat immensa d'abraçar-te, besar-te i no deixar-te anar...
Tinc por de moltes coses, però qui no en té? Així doncs, deixo de banda la meva covardia i visc el moment. Et sento i tinc la certesa que aquest sentiment tant vast pot amb tot això i més.
Avui de nou t’abraço i a cau d’orella et xiuxiuejo: “T’estimo”.