Cercador
Avui.
Un relat de: marta_gut- Compartir:
Avui… em fa mal la veu de no escoltar-te.
I aquelles besades, tan intenses que em van fer perdre la memòria. Ara ja no sé qui sóc… només puc recordar els teus llavis. Per favor, que passi ja aquesta setmana infinita, que els segons deixin de parèixer dies, que s’acabin ja les obligacions i pugui, de nou, tornar a ser jo, i tu tornis a ser tu… i riure, córrer, plorar, caure, viure, deixar que plogui, enganxar-nos, riure de nou fins que ens facin mal les costelles, sortir a fora del cotxe encara que faci fred, ballar davall d’un cel estrellat, xiuxiuejar petits secrets, cantar, beure’ns l’un a l’altre i acabar ebris d’amor i de felicitat.
I aquelles besades, tan intenses que em van fer perdre la memòria. Ara ja no sé qui sóc… només puc recordar els teus llavis. Per favor, que passi ja aquesta setmana infinita, que els segons deixin de parèixer dies, que s’acabin ja les obligacions i pugui, de nou, tornar a ser jo, i tu tornis a ser tu… i riure, córrer, plorar, caure, viure, deixar que plogui, enganxar-nos, riure de nou fins que ens facin mal les costelles, sortir a fora del cotxe encara que faci fred, ballar davall d’un cel estrellat, xiuxiuejar petits secrets, cantar, beure’ns l’un a l’altre i acabar ebris d’amor i de felicitat.
l´Autor
59 Relats
111 Comentaris
58467 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Qui té ulls per veure i orelles per escoltar, es convenç de que els mortals no poden encobrir cap secret. Perquè quan els llavis callen, xerren les puntes dels dits i l'emoció traspua per tots els porus del cos.Sigmund Freud.