PONT DE L'ESGLÉSIA A SANT ESTEVE DE LLÉMENA

Recollirem imatges d'aquesta raresa -per qualificar-la d'alguna manera- , i més tard, davant d'un entrepà de truita demanaré informació a la bona gent de Sant Esteve.

El pont amb la clàssica forma de llom d'ase, amb pendents suaus per facilitar el pas dels animals i/o els carros, sense masses dificultats, s'havia quedat sense les baranes de pedra a conseqüència d'algunes rubinades; per aquí ja fos per anar a la missa dominical, per sagramentar un naixement i/o un matrimoni, ja per acompanyar les despulles d'algun familiar i/o amics, havia de passar tot el poble. I quan es van generalitzar els vehicles a motor, amb les baranes de pedra no podien passar-hi; la decisió de substituir-les per les de ferro, més estretes, és del tot comprensible però, més enllà del mal d'ulls - que en fa - hi ha el fet incontestable que ara ja no hi passen vehicles - i que quan ho feien - no era sense dificultats. Tant costaria ara tornar a refer les baranes de pedra ?

El petit pont, conegut com ‘ pont vell' i també com ‘pont de l'església' va ser reconstruït l'any 1.885 per acord entre la parròquia i els veïns, possiblement desprès d'algun gran aiguat.

Com la majoria dels ponts de pedra - medievals o no - allunyats de les concentracions urbanes, és d'un sol arc, que s'aferra sobre la roca viva d'ambdós marges, a vegades tan subtilment que costa esbrinar a partir de quin punt és de l'home, que construeix i posa pedres, per sobre de la feina feta per la natura. Per reforçar més l'arc i facilitar els relliscar de les aigües per la sola, se'ls donava aquesta típica imatge corbada, que coneixem com d'esquena d'ase.

No he sabut veure aquesta petita joia de l'arquitectura rural a http://www.llemena.com/content/patrimoni-cultural , espero que en endavant hi figuri amb tots els honors.

Desprès de penjar-lo els enviaré un enllaç.