Poesia

Un relat de: AVERROIS

Amagades en les paraules
hi han guspires de cor, de l'ànima,
d'amor frustrat, de drama.
Camins ocults en la brossa,
que com petons de foc
cremen els llavis tendres.
Ulls novells, imatges velles,
mans buides, pells enceses,
cors febles, amors d'infantesa,
cervells amb molta tristesa.
Amagats en les paraules,
l'amor més pur s'ofega,
la tendresa es marceix,
la vida passa sense glòria ni pena.
Entremig de les paraules,
has de descobrir el poema.

Comentaris

  • Gràcies Averrois,[Ofensiu]
    free sound | 14-05-2011 | Valoració: 10

    per ser tan atrevit, i un bon acròstic t'ha sortit.
    Felicitats company... a veure si s'animen com tu,
    i de les lletres un bon acròstic crescut.
    Que de les paraules en surtin poesies,
    avui i tots els dies.
    I sobretot moltes gràcies!!!
    Una abraçada (Avui sense retallades, i amb lluites ben portades!!!)

  • Tenim pendent una trobada, coneixes Vallbona ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 03-10-2005 | Valoració: 10

    Hola,

    Avui res de " locus horroris i vasta solitudinus"
    Ara és Vallis Bona

    Com ho tens ?

    mora.a@guimera.info

  • Donablanca[Ofensiu]
    AVERROIS | 30-04-2005

    Estic content que t’hagi fet pensar. El joc de les paraules dona per molt i els sentiments que es poden trobar encara més. Una abraçada.

  • poesia[Ofensiu]
    donablanca | 28-04-2005 | Valoració: 10

    primer, d'aparença m'ha sembalt un poema més, però després de llegir-lo dos cops, he comprés que te un gran significat. ple de simbolisme
    i m'ha fet que pensar durant una bona estona.

  • Mercès...[Ofensiu]
    AVERROIS | 28-04-2005

    Per la benvinguda i també per l?aclariment. Una abraçada

  • hola![Ofensiu]
    Tiamat | 28-04-2005

    et pots estar una bona estona, donant voltes i pensant el que dius en els teus poemes..

    m'agrada, sisi.

    responent al teu dubte a "La molt cabrona", (el copio):

    dius "Sotmetre-la a les seves voluntat" i si volies dir: "Sotmetre-la a la meva voluntat"

    no, volia dir "sotmetre-la a les seves voluntats", ja que jo visc la mar de tranquil·la sense escriure, però quan ho faig és perquè em ve l'inspiració, i és ella que necessita que jo escrigui, per quedar-se a gust. No sé si m'explico.. però la frase no està equivocada :P

    veig que ets força nou en aquesta web, doncs benvingut! i ja veuràs que maca que és :)

    una abraçada

    Tiamat

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371660 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!