poema precipitat

Un relat de: Capdelin

Em demanes
que t'ompli de llum,
que eclipsi la lluna
del teu pubis.

I després...

la pèrfida lluna
partirà el nostre poema
en dos
amb el seu acer de navalla
gitana.

I després...

( només som amics, oi? )

com t'oblido jo... després?


Comentaris

  • Encara no m'he refet[Ofensiu]
    trumfa | 08-05-2006 | Valoració: 9

    Ei, cada vegada que no puc resistir la tentació de llegir-te acabo igual. Poses les paraules tant ben posadetes que en un moment em foreden. Molt bo, per variar.

  • Dilemes...[Ofensiu]
    Puça | 07-05-2006 | Valoració: 10

    que comparteixo a la meva manera. Sí que és difícil oblidar quan t'han donat per un instant el somriure més maco del món i després t'adones que ja no és teu.

    Aish... temps al temps diuen...

    un petó de puça

  • la teva poesia[Ofensiu]
    jaumesb | 04-05-2006 | Valoració: 10

    és clara com l'aigua
    la teva princesa
    la més bella

  • tramuntana | 03-05-2006

    quin dilema eh...cm va capdelinet??? quan de temps eeh!!! uff, estic amb exàmens i no tinc temps de fer reeeees!! jeje veig que segueixes fent-ho tant bé com sempre! bueno, me'n vaig a dormir que demà m'espera un dia cansadillu!!!!! molts petons macu!!!

    laura^^

  • Quanta raó[Ofensiu]
    Banbebo | 03-05-2006 | Valoració: 7

    "Només som amics" i jo... vull morir-me ara mateix... "com ho faig per oblidar-te?". No es pot. Mai no s'oblida un eclipsi així

Valoració mitja: 9.2

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4382 Comentaris

1214397 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )