poema arquitectonisexual... ?

i si eles parléssin de tu, parlarien del poeta més prolífic i més original dels Països Catalans...
has contat quants poemes hauràs fet d'aquí 7 anys, al ritme que vas? en podries fer un poema...jeje
un petó!!!
Sílvia

Però aquest comentari es limita a retreure't una falta...

Les conec,
les saludo,
les observo lentament,
les allargo la mà,...


Les allargo la mà? Potser millor els hi allargo la mà, tot i que sé i comprenc perfectament que et talla totalment el teu propòsit de començament de vers...

Però amb un vers menys haguera quedat igual de bé!!

Disculpa la meva estricte metodologia. El poema bé, continuaré llegint-ne i comentant-ne.

-Filladelvent-

Ostres......... m'has ben pres el pél eeeee!!!! jaja ^^' M'ha agradat molt, fantàstic. Molts petons!!!!

laura^^

Molt i molt bé, et felicito. És àgil, directe, sensible, ric, dinàmic, directe... bufff, no sé què més, vaja, dels que m'agraden.

quan portes tres anys ficat a la carrera d'arquitectura, t'adones que, per seguir-la fent, l'has de viure (l'arquitectura, no la carrera en si, que també..), però no sé pas si tant intensament com fas tu en aquest poema..

per cert, el "ni jo, ni no...", m'ha agradat molt




Tiamat

Molt bo Capdelín.
M'agradat molt la originalitat del teu poeme, i el nom tant rebuscat tambe.
Enhorabona per escriure tant be.

però em sembla adivinar el perfil d'una columna dòrica en aquest poema, amb la cornisa i la seva teulada i tot,... m'agrada.
Un dia m'explicaras com t'ho fas això de copular,... poèticament, clar ;-)

... ara enserio no se com et surten tants poemes, rodolins i tot aixo del cap i amb la rapidessa que ho fas.
Penso que moltes vegades a la vida i a qui li fan falta les parets.

Gràcies pel detall d'haver pensat en mi el dia del meu sant. Aquesta melodia no m'arriba a les orelles pero si que m'arriba al cor.

Gracies amic!!!

Maria Pilar (Valeria)

... tot i estudiar arquitectura... el que sento per les parets no acaba de ser un sentiment tan profund, jeje.
m'ha fet somriure.

fins aviat