Cercador
Poema a Moustaki---per a dones i homes dignes---
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
en la plena llibertat d'un gest
adquirit amb el do del cant inacabable
que perdura malgrat el pas del temps...,
que crida a la llibertat, i a la solitud
convertida en milions de veus
que no han callat per ningú
perquè mai has volgut precintar
la veritable raó de ser
del teu bell amor
tan ple de justícia.
Marc Freixas, a vint-i-tres de maig de dos mil tretze
Comentaris
-
Moustaki...[Ofensiu]Annalls | 28-05-2013
Entranyable i inoblidable, estimat Moustaki... se'n mereix molts de bells poemes.
Anna -
moustaki[Ofensiu]Endevina'm | 27-05-2013
l'últim cop, dels molts que l'he vist en directe, va ser a la Plaça Vella, a Terrassa, deu fer uns deu anys, més o menys, i sempre m'ha impressionat el seu posat etern del lluitador. Ha estat un heroi, un personatge que mereix passar a la memòria col·lectiva en lletres MAJÚSCULES, no com d'altres babaus miserables.
Honors a la seva memòria, aquesta mai no morirà!
Un bonic poema Marc, amb molt de sentiment.
Gràcies per compartir-lo. -
Ma liberté[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 27-05-2013 | Valoració: 10
Jo sempre he vist en Moustaki com un símbol de la llibertat. El recordo de petit, cantat per un amic francès a Vallgorguina. Teníem setze anys i descobríem la vida amb en Moustaki de fons. El vaig veure per darrera vegada al Palau de la Música, cantant amb en Paco Ibàñez, fa uns quatre o cinc anys. Fantàstic! Em va alegrar molt conèixer-te, a tu i ta dona, escoltar-te i compartir uns talls de fuet i cava. Tinc un gran record d'aquella ni. Gràcies Marc! Fins aviat i una forta abraçada.
Aleix
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872845 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.