Cercador
Podrien canviar de forma les coses?
Un relat de: Hannah- Compartir:
La setmana passada va ser un infern...
Tot se'm va girar en contra meva, i tot el que tocava es trencava en mil bocins de colors tristos.
Problemes que ja arrossegava de fa temps i nous obstacles.
Mica en mica tot s'em posava dins el pit. Com una muntanya de problemes que cada vegada s'ana fent més i més grossa.
Dimecres quan ella va dir que amb aquell cercle ens podriem ajudar entre tots i que qui estigués malament hi entrés, no ho vaig dubtar.
Ja sé que una floreta molt bonica tenia més problemes que els meus i abraçada a ella, ens van cantar una bonica cançó.
Pensava que no ploraria, però les llàgrimes van sortir com la lava en un volcà encès.
No podia més i ho vaig teure tot!
Ell a l'altre banda, em mirava amb una mirada delicada.
I desprès quan em va mirar, i em va abraçar, vaig notar moltes sensacions, i vaig tornar a plorar més...
Aquella abraçada és la cosa més bonica que he sentit mai.
Van ser uns intants tant agradables, els dos units, ell a mi i jo a ell... Mirades que s'ho deien tot. Ens vam crear el notre univers partcular.
Despres vam seure en un banc, sota aquella nit plena d'estrelles i freda. Em pensava que seria com sempre saps? Pim-pam!
Però no va ser així, ni molt menys...
Abraçats els dos, explicant-nos les dificultats que la vida en havia donat com a "premi" aquella setmana.
Ens vam unir encara més.
Abraçades, llagrimes, mirades, sumriures tímids d'ànims i petons dolços sota la nit estrellada.
Promeses que es van complir, l'abraçada que em va dir l'endemà, va sorgir.
Sentiments a flor de pell, i una compenetració fantàstica.
Animant-me primer a mi, i desprs jo a ell. Quan un queia l'altre el recollia.
Pells gelades i cors calents.
Un bon remei em va donar.
I els problemes com tot acaben passant.
Però ara canviaran les coses, des d'aquell "T'estimo"?
O només és un efecte dels ànims decaiguts?
Ara tant és... Aquella estoneta sota el cel estrellat, amb gust d'abraçades i petons, va ser maravellosa, us ho puc ben assegurar!
EL TEMPS TE LA RESPOSTA...
Comentaris
-
Que bonic...[Ofensiu]Unicorn Gris | 20-12-2006 | Valoració: 10
M'agrada molt aquesta nostàlgia, aquesta dolçura... És molt bonic!!!
M'agradaria saber si es basa (totalment o parcialment) en fets reals... Qui sap...
Felicitats. A veure si escrius més bons relats com aquest!!
Salut!!
l´Autor
88 Relats
92 Comentaris
94013 Lectures
Valoració de l'autor: 9.53
Biografia:
Una matinada de gener del 89 em va veure néixer.A fora bufava el vent glaçat, i l'hivern em va donar la benvinguda.
Sóc del país del Cava, i tenim la Festa Major més típica. M'agrada el meu poble, la meva vila.
Sóc una noia d'aire i pertanyo al regne d'Acuari.
Potser perquè sóc tímida, m'agrada tant escriure.
És una facinació que sempre he tingut present, però des de fa un temps, em va be per desfugar-me i passar-m'ho bé.
Sóc quiromassatgista I osteopata. M'agrada treballar amb les mans.
A part de la lletra, la música em fa somniar, i em transporta a altres planetes.
Tan em pot agradar una de relexant com el rock ben tocat.
Lax'n'Busto em fascina.
I he tocat la bateria durant dos anys.
La gent que em coneix diu que visc en un altre món, i és ben veritat; m'agrada molt somniar!
Sóc d'aqui, però també estic per allà...
Sóc una romàntica sense remei, malalta de l'impossible, i amb uns quants desitjos que escriuré a la carta als Reis.
Enamorada de la vida, de tots els sentiments i sorpreses. Orgullosa de ser qui soc.
Per si voleu qualsevol cosa, el meu correu electrònic:
hippy_vila@hotmail.com
I el meu reconet de les lletres:
www.ikebana19.blogspot.com