Cercador
Passat que torna al meu present
Un relat de: Hannah- Compartir:
Passat que torna al meu present
Tancada aquella porta vas deixar
I vas llençar la clau dins el pantà.
Però sense motiu, algú la va agafar.
I per curiositat la porta tancada va trobar.
Amb la clau rovellada el curiós la va obrir,
I ara sense permís has tornat aquí.
I ara de què serveix tot el que vam dir?
Si sense adornar-me vols tornar a saber de mi?
Mai t'the guardat rencúnia ni pesar,
Però érets part del meu passat.
Vaig canviar la ruta en aquell trencall
I de cop t'he vist dret al meu davant.
Perquè has tornat si érets el meu passat?
El meu present estas fent trontollar
I mil i una preguntes el meu futur es fara...
Tancada aquella porta vas deixar
I vas llençar la clau dins el pantà.
Però sense motiu, algú la va agafar.
I per curiositat la porta tancada va trobar.
Amb la clau rovellada el curiós la va obrir,
I ara sense permís has tornat aquí.
I ara de què serveix tot el que vam dir?
Si sense adornar-me vols tornar a saber de mi?
Mai t'the guardat rencúnia ni pesar,
Però érets part del meu passat.
Vaig canviar la ruta en aquell trencall
I de cop t'he vist dret al meu davant.
Perquè has tornat si érets el meu passat?
El meu present estas fent trontollar
I mil i una preguntes el meu futur es fara...
Comentaris
-
Temps era temps...[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 15-04-2016 | Valoració: 10
El pas del temps, un dels grans temes de la poesia. Saber on és, saber com passa, acceptar-lo, anar de cara, amb coneixement. Pots acceptar el passat, però posant-lo a la lleixa corresponent. Ara bé, som humans i tenim un cor que es belluga, el pobret. I et comprenc. Però estigues tranquil·la, si escrius sobre això és que n'ets conscient, la primera passa per resoldre-ho. Una abraçada i força!
Aleix
l´Autor
88 Relats
92 Comentaris
98118 Lectures
Valoració de l'autor: 9.53
Biografia:
Una matinada de gener del 89 em va veure néixer.A fora bufava el vent glaçat, i l'hivern em va donar la benvinguda.
Sóc del país del Cava, i tenim la Festa Major més típica. M'agrada el meu poble, la meva vila.
Sóc una noia d'aire i pertanyo al regne d'Acuari.
Potser perquè sóc tímida, m'agrada tant escriure.
És una facinació que sempre he tingut present, però des de fa un temps, em va be per desfugar-me i passar-m'ho bé.
Sóc quiromassatgista I osteopata. M'agrada treballar amb les mans.
A part de la lletra, la música em fa somniar, i em transporta a altres planetes.
Tan em pot agradar una de relexant com el rock ben tocat.
Lax'n'Busto em fascina.
I he tocat la bateria durant dos anys.
La gent que em coneix diu que visc en un altre món, i és ben veritat; m'agrada molt somniar!
Sóc d'aqui, però també estic per allà...
Sóc una romàntica sense remei, malalta de l'impossible, i amb uns quants desitjos que escriuré a la carta als Reis.
Enamorada de la vida, de tots els sentiments i sorpreses. Orgullosa de ser qui soc.
Per si voleu qualsevol cosa, el meu correu electrònic:
hippy_vila@hotmail.com
I el meu reconet de les lletres:
www.ikebana19.blogspot.com