Pluja

Està tancada en lloc clar però fons. És com un soterrani on tot l'any s'hi està fresc. Podríem dir que gairebé hi ha una temperatura constant tot l'any.
Allà dins està aïllada de les sensacions, de les emocions, de la vida...
Només ha de pujar unes escales, només quinze escalons i serà lliure. Però alguna cosa la reté.
I allà dins comença a decaure, alimentant la paradoxa del fet de quedar-se allà dins tot desitjant fugir.
Això no té gaire sentit, pensa, això ha de canviar.
I llavors puja els quinze graons, obre la porta i surt a fora. Se'n va a buscar allò que més estima.
No té gens de sentit passar sense ella. He de marxar, queda escrit al cel en un núvol.
I serà la pluja provinent d'aquest núvol la que alliberi a totes les que desitgin ser alliberades.
Dos quarts de cinc... m'agrada la pluja...