Pluja

quan canta, quan balla, quan salta, quan xiuxiueja, quan crida, quan em mulla.

ets una dona bellíssima..., `plena de llum i de poesia...
gràcies pels comentaris tan encoratxadors. A mi també em passa això que dius de la pluja... M'encanta sentir la seva música que, com dius molt bé, ompla de serenor i de pau. Té màgia, la pluja...Les teves paraules, les d'aquest poema tan bell, també han amarat la meva terra de perfum i calma, i ara tot fa olor de tu: gràcies "ales de foc" (que bonic, el teu "alies")

Quin Relat més sensible i mullat d'amor.
La Pluja, quan la trobo, és benvinguda i em deixo acaronar per ella, tancant el paraigues.

...escrit anónim diu..."La pluja és l'èxtasi de l'ànima, enllaç entre cel i terra"

Una abraçada.

Citants els Manel, "tu sembles tan tranquil·la...", com dius a la teva bio i com diues en aquest poema serè, fresc i persistent com la pluja.
Salutacions,
franz

Aquest bonic poema,i m’encanta la pluja
Caminar per un camí de bosc m’entres plou,sense res
Per abrigar-te,sentin que formes part del entorn
Es tota una experiència.
Felicitats
Josep