Plou

Saps que no, que no necessito res més, ni tan sols ningú. Que no m'importaria començar ara i des de zero, altra vegada. Això sí, al teu costat. Tan me fa tota l'altra merda. T'ho he dit mil vegades.. però no em sento cansada de repetir-ho.

Recordo passar llargues estones escoltant-te, seguint el joc dels teus llavis amb els ulls, sense pensar en el que deies, sinó en la manera en que dansaven humits els teus llavis. Somreia perquè m'adonava que no eres conscient dels meus pensaments, i tu, tot encuriosit demanaves que t'expliqués per què reia. No podia dir-t'ho.
La cançó que sonava m'omplia de melangia. Les paraules, les guardàvem gelosament. De sobte, vas deixar reposar la mà sobre el meu genoll com si allò fos la cosa més normal del món, però aquell era el primer instant que tocaves una part nua del meu cos. Les pupil·les dels ulls se'm van dilatar de cop, i tu no te'n vas adonar. Seguies parlant, mentre jo bullia de desig furiós i desitjava que la teva mà desfilés amunt i s'amagués sota la roba per tocar-me. Enlloc de dir-t'ho, vaig sospirar profundament, i, tot tancant els ulls, vaig imaginar allò que volia.


Segueix la pluja, i la veritat és que no m'importa...