Cercador
Plors d'impotència
Un relat de: ROSASP- Compartir:
El cel nuvolós sospira
allà a dalt a l'infinit,
la flor més tendra del camp
poc a poc s'està pansint.
Els arbres semblen plorar
nostàlgics cants entristits,
que tan formosa com és,
perdi tot el colorit.
Donzella de terra i cel,
majestat impetuosa,
reina de la senzillesa,
mare d'un món sense fi.
No vull plorar quan tu marxis,
però m'ho demana el cor,
un fons brollador de llàgrimes
i una cova de records.
Flor petita, lleugera i tendra,
em recordes al sospir de l'aigualera,
em recordes la verdor de primavera,
i a les coses tan menudes com les teves mans.
No vull que marxis i te'n vas,
no vull que marxis i te'n vas
a no sé quin paradís que diuen
i asseguren que ens espera.
Vigila allí on estiguis el meu cor
i ajudem a ser tan clara i tan serena,
com aquesta nit d'estels
que implacable se t'enduu amb ella.
No vull que marxis i te'n vas,
la nit del demà t'espera...
Comentaris
-
VIURE LA VIDA[Ofensiu]Josep Vendrell i Torres | 30-10-2005
La vida existeix per ser estimada, no podem comprendre del tot perqué hi ha quelcom que destrueix la vida i per desgràcia aquest quelcom mata a moltes persones avans de morir, aquestes buscan fugir de la vida per por de viure. Però la vida subsisteix i reneix; sense la vida no existiria la mort.
Hem d'estimar, plorar i pensar amb les persones i amb tot allò que mor, però per sobre de tot hem d'estimar la VIDA!
Rosa, desitjo que estimis la vida.
La VIDA és POESIA!
l´Autor
312 Relats
1612 Comentaris
644458 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!
Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia
El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")