Platja d'hivern

Un relat de: cristina

Asseguda a la finestra. Un paisatge ja massa vist al seu davant. La melodia d’una dolça cançó fa temps escoltada mou el seu cos en un petit balanceig. Ni un sol moviment destorba el paisatge. Al seu darrera una porta tancada. Sols la cançó dóna voltes al seu cap. Com si en aquest moment no hi hagués res més important. No pensar. Sols sentir. No mirar, només veure.
Una estranya sensació d’enyor l’envaeix de cop. No ho sabria explicar.
Dos quarts d’onze… la foscor ja és intensa.
Un glop d’aquell vi, … tan fosc com la nit, mulla els seus llavis pintats de vermell.
La copa a mitges a la seva mà. Una desconeguda pesadesa no la deixa baixar de la finestra. Tant hi fa. Hi podria viure.
L’esquena repenjada al marc, les cames flexionades al seu davant. És tan maca la platja a l’hivern…
Agafa el llibre que té al seu costat. No li sona el títol. No deu ser seu.
Una pàgina qualsevol. Només llegir, i prou.

Mai no han creuat una paraula.
I encara seguiran així dies i dies,
tot observant-se de lluny, indecisos,
canviant només la timidesa del somrís
per aquesta felicitat de la distància:
un fil a punt de trencar-se.

Un fil a punt de trencar-se… li agrada. És firmat per Parcerises. No li sona, ben mirat, tampoc té massa idea de poesia…
Mitges idees la inunden, saltant d’una a l’altra... totes inconcluses.
Quan se’n vol adonar, sona l’última cançó del disc que tampoc recorda haver posat. Aquesta cançó... és increïble com de nostres podem arribar a fer les coses.
La mirada clavada a l’horitzó. A estones se sorprèn resseguint el vaivé de les onades.
La lluna és plena. Enorme. L’única llum d’aquesta nit. Se sent molt petita, insignificant si la mira. Fins de les seves imperfeccions en surt ben parada.
La música ja no sona sinó és a dins del seu cap. Una vella melodia... Era un cançó que va intentar escriure fa anys,... tant se val quants... aquí mateix on ara és. Ja ni tan sols la recordava. Tot era força diferent. No sabria dir si ella era diferent. Té una estranya relació d’amor-odi amb els canvis.
La brisa li eixuga un llàgrima que corre per la seva galta.
La veritat, ara acaba d’adonar-se’n, és que la nit és força freda... fa fred. D’altra banda, no recorda haver estat mai tan a gust.
Una nit d’estiu a Marrakech. Fa anys... però la recorda com si acabés de passar. No era cap nit especial... simplement la recorda. És curiós a vegades de les coses que ens recordem.
Deu ser molt tard, o molt d’hora potser... el sol ja comença a fer-li mal als ulls.
La vida comença a remoure’s al carrer. Gent amunt i avall amb cara de son volten per davant seu.
Una estranya convenció li recorda que és hora de fer alguna cosa. (sempre l’ha posada molt nerviosa veure gent movent-se i quedar-se parada)
Es convenç a si mateixa que no pot passar-se el temps sense fer res. (no recorda en quin moment de la seva educació va adquirir aquesta auto-imposició, però el cas és que la té...)
La vida és per viure-la, i no és pot malgastar estant-se sense fer res. Com si pensar, o estar sol, o el sol fet de no fer res no fossin activitats prou vàlides...
( maleeix el moment en el que algú va aconseguir fer-li-ho creure per primera vegada).
Quarts de sis...
Unes notes de guitarra i una veu melosa la distreuen de les seves discussions internes. (se sent tan estúpida a vegades...)

Comentaris

  • Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]
    mar - montse assens | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • No puc dir el mateix[Ofensiu]
    Biel Martí | 28-03-2006

    No puc dir el mateix que en el relat anterior. És cert que està també força ben escrit, li has volgut donar un toc melàngic i profund que, en algunes ocasions, se'm fa carregós. Sí que un pot veure tota l'escena, fer-se una idea del personatge i fins i tot recrear-se en la imatge (la teva?) de la noia a l'àmpit de la finestra, amb la copa de vi, però encara que com a reflexió està bé, m'hi sobre l'excés de poesia, no sé si m'explico. En general però, malgrat sembli una crítica atroç, he de dir que m'ha agradat (sinó no l'hauria acabat de llegir).

    Biel.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

cristina

4 Relats

9 Comentaris

4825 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor