la finestra

Un relat de: cristina

Mira per la finestra. Els paisatges se succeeixen sense donar-li temps a assimilar-los, ni gaudir-ne de veure'ls. Mira la seva bossa, inquieta, i s'assegura, per enèsima vegada, que duu el moneder. Ha oblidat tantes coses pel camí que ja no refia de la seva memòria.
Feia mesos que era fora. La sempre melangiosa tornada la posa trista. No sap que trobarà a la propera parada. Cases blanques vora el mar, vaixells de veles esquinçades i sorra freda sota els peus. La platja d'hivern...
Ja ni recordava que estava escoltant música, ha deixat de saber quan aquesta li prové del seu mateix cap.
Somriu. Se n'adona i intenta amagar-se'n. Segur que l'han vista.
Recorda les llargues passejades per la ciutat que durant aquells mesos ha estat la seva. La majoria de vegades no sabia ni cap a on caminava. Havia deixat el plànol en un bar, va pensar que potser a algú li feia més falta que a ella.
La pluja. Molt sovint hi plovia, per això hi pensa quan veu la primera de moltes gotes que piquen contra la finestra...


Comentaris

  • És un mal...[Ofensiu]
    AVERROIS | 21-03-2006 | Valoració: 10

    ...de la societat d'avui, l'alzheimer porta a una vida d'aïllament i a un món particular. Crec que et refereixes a aixó en el teu relat.
    Benvinguda a relats i una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

cristina

4 Relats

9 Comentaris

4825 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor