Plany (Cançó Popular)

Tot el que dius es veritat i, a més a més, molt trist, però imaginat si comparem la vostra situació amb la nostra. Nosaltres els valencians, com li agradava dir a Joan Fuster, a
hores d'ara, ni tenim País, ni crec que el tindrem en un futur proper. Tan sols una "comunitat" com si fòrem una finca de pisos, que és una sucursal del PP més carca...
I espanyol per supost.
En fi, com diuen els nostres amos: "Mal de muchos, consuelo de tont..."
PERÒ EL QUE PODEN TENIR CLAR ÉS QUE JO SEGUIRÉ TOCANT-LOS ELS COLLONS...

És molt trist aquest poema-cançó.
Jo també sento una Catalunya agenollada i masella.
Tindrém el que estem disposats a lluitar per obtenir-ho. I no calen armes.

Si tots prestigiessim la nostra llengua i no canviéssim d'idioma a la mínima ocasió, els que no saben català farien l'esforç per apendre'l.
Esforç, que ara no cal fer, perque som bilingües.

Quí es bilingüe? només els catalanoparlants.

I ja no cal parlar del tema econòmic i del expoli al qual estem sotmesos com uns vulgars esclaus adormits.

Sí, aquesta terra cada cop és menys dels nostres avis i besavis i el que ells van sembrar, ara, ningú ho conrea.

petons!

gypsy

El temps passa, i les coses no canvien!
Bonica, realista i trista!

Petons