Plaer subtil

Un relat de: Manel

El despertador va sonar, com quasi sempre, en el moment més inoportú. Li feia molta ràbia que un molest sorollet s'encarregara de malmetre els seus somnis aturant-los de colp. Però també era conscient que romandre al llit després del senyal podria perillar la seua estabilitat laboral. En apagar-lo va aixecar el cap, no sense esforç, i s'adonà que per la finestra entreoberta entrava una lluminositat poc habitual. La raó d'aquest fenomen la va trobar en les busques del rellotge que s'apropaven, amenaçadorament, a les onze del matí.
Després d'alçar-se com un raig i anar corrent cap al bany va començar a sospitar que podria ser dissabte i que, per tant, no havia d'anar a treballar. Poc a poc el va envair un incipient mal de cap, alhora que una immensa sensació de felicitat. Efectivament, era dissabte, i la nit anterior havia estat sopant amb la seua estimada Genoveva, com cada divendres. L'origen del seu mal de cap eren les dues ampolles de Marqués de Arienzo que van beure compulsivament.
Una vegada ubicat temporalment, va voler fer memòria del que havia succeït poques hores abans i va sorgir un altre problema: recordava fragments del sopar, però no aconseguia recordar res més, ni tan sols com havia arribat a casa. Li passava sovint quan bevia més del compte. Aquestes llacunes mentals el desesperaven i li creaven una incertesa que fins i tot arribava a angoixar-lo. Havia de telefonar perquè li aclariren tots els detalls i, de pas, tranquil·litzar la seua consciència.
Després d'una dutxa freda va disposar de l'energia necessària per vestir-se i baixar al carrer. Com que no disposava de cap aparell a casa, per la seua obsessió de trobar-se incomunicat, sempre telefonava des d'una cabina que hi havia prop. Resultava un poc incòmode, però no sols ja s'havia acostumat sinó que ho trobava... excitant.
De vegades, abans de telefonar, havia de fer una cosa que estimulava els seus sentits, i amb la qual gaudia tant que sentia una vergonya indescriptible només de pensar-ho. Ho considerava una mena de ritus molt plaenter, que li proporcionava uns instants de superba delectació.
La veritat és que no li agradava gens practicar-ho en públic perquè, segons ell, era una activitat que requeria molta intimitat. Una vegada a les seues mans l'observava amb fruïció, l'agafava suaument per la meitat i amb els dits, delicadament, l'anava separant amb molta parsimònia, gaudint de cada instant. De vegades oferia resistència, però amb un tacte exquisit, sempre aconseguia que cedira. No era un orgasme, però li agradava molt la sensació de plaer que li produïa treure la targeta telefònica del seu embolcall de plàstic.

Comentaris

  • Juas![Ofensiu]
    Thalassa | 06-05-2005

    m'has deixat parada... ben escrit i amb bon ritme. El final... excitant!

    Endavant!

    Thalassa

  • Ben...[Ofensiu]
    rnbonet | 21-03-2005 | Valoració: 9

    ...fet, amb ritme creixent i sorpresa final... Com a mi m'agraden!
    Salut i rebolica, xicot! A per ells!

  • Març, 2005[Ofensiu]
    Mon Pons | 11-03-2005

    Felicitats per escriure bé i per llegir-te!

  • un somriure[Ofensiu]
    Isabel | 11-03-2005 | Valoració: 8

    Aquest relat m'ha provocat un somriure, i això ja és molt, és curt, ben escrit i dóna ganes de saber-ne més. Felicitats!

Valoració mitja: 8.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Manel

4 Relats

12 Comentaris

7473 Lectures

Valoració de l'autor: 8.86

Biografia:
Vaig nàixer el 1967 a Canals (La Costera) . La resta ... és prou convencional.