El somni d'una migdiada d'estiu

Un relat de: Manel

La sobretaula estava sent un autèntic suplici, tant per l'embafador, repetitiu i estrident so de les cigales, com per aquella soporífera i fastigosa conversa. Amb la ment etílicament enterbolida em resultava bastant difícil no perdre el fil. Vaig decidir esmunyir-me per fer una reconfortant migdiada. En acomiadar-me dels convidats, sense massa lucidesa però amb el tacte i la subtilitat habituals, només restava triar el lloc per fer la becaina. Xop de suor pel calor agostenc i sufocant, la terrassa, on corria un lleu airet de llevant molt agradable, semblava el millor indret.


[- Alerta, s'apropa un possible objectiu.
Portàvem una bona estona esperant i ja començava a inquietar-me. Se'ns feia tard i tot apuntava que tornaríem de buit a la base.
- La perseverància ens ha proporcionat una justa recompensa. És el moment de realitzar els exercicis preparatoris de relaxació. Tota missió requereix una rigorosa i acurada estratègia, però també l'adequada concentració per poder-la enllestir. No podem precipitar-nos, hem d'analitzar i treure profit de la vulnerabilitat del nostre objectiu. I tenir present que, davant qualsevol dificultat, el recolzament mutu i un replegament immediat són imprescindibles.
Quina sort la meua! La primera missió, i amb el coronel, quasi res. Havia estat un somni des que vaig ingressar a l'Acadèmia: volar amb el coronel Puigvert. Feia dos dies que havia acabat un intens període de formació, en què havia obtingut la màxima qualificació, entre d'altres, als cursos de Tècniques de vol i Estratègies d'aproximació. Graduat com a número u de la meua promoció, aquesta era la meua veritable prova de foc.]


Emboirat i amb l'energia indispensable per mantenir-me dret, vaig traslladar l'hamaca a la zona més ombrívola de la terrassa, deixant-me caure en ella amb una desmesurada indolència.


[- No tardarem gaire a intervenir. Aparentment sembla una presa fàcil -digué el coronel amb rotunditat per tractar d'infondre'm confiança-. No obstant això, actuarem quan dorma profundament. I gens de golafreria -va afegir-, només extreurem la quantitat necessària per omplir els dipòsits de càrrega.
Feia uns mesos que la Direcció Tècnica de l'Acadèmia havia aprovat el nou equipament d'intervenció, criticat pels sectors més recalcitrants i immobilistes, però que, en general, havia tingut una excel·lent rebuda. L'equipament incloïa, a més del dipòsit de càrrega i de l'equip d'anàlisi químic habituals, una farmaciola d'emergència, una bomba auxiliar d'extracció, un casc integral aerodinàmic amb intercomunicador de baixa freqüència incorporat, i un paracaigudes. Aquesta era la novetat més conflictiva. En cas de produir-se un greu contratemps que ens impossibilitara volar amb normalitat, havíem de recórrer al paracaigudes. El preu de la seguretat el pagàvem amb una considerable pèrdua de mobilitat.
Ens decidírem pel flanc dret perquè era la zona que l'objectiu havia deixat més desprotegida. Programàrem unes coordenades d'aterratge per al coronel i per a mi no gaire allunyades, així, en cas d'imprevistos, les maniobres de cobertura serien més ràpides.
- Ara!
El coronel va donar el senyal d'atac i ens dirigírem cap a les nostres respectives coordenades.]


Quina placidesa. Em trobava assegut al sol en una platja deserta d'una solitària illa enmig del Carib, de sorra blanca i finíssima, amb unes palmeres atapeïdes de dàtils. Mentre assaboria una deliciosa beguda de color verd, uns natius guarnits d‘estranys collarets, ballaven, vora mar, danses rituals per honorar la meua arribada a l'illa; i uns altres m'oferien, en safates de vímet curosament treballades, fruits tropicals desconeguts. Sense cap mena de dubte, allò era el paradís.


[Amb un vol precís, i tècnicament perfecte, tot siga dit, vaig aterrar sobre les coordenades previstes. La zona era carnosa, la qual cosa afavoria una extracció més segura. Com més carn, més insensibilitat de l'objectiu. Una vegada escorcollat el terreny i elegit el punt exacte, amb una lleugera punxada, vaig introduir la trompa aprofitant l'apertura del porus que tenia més a prop. La trompa va començar a extreure aquell líquid vermell que havia de traspassar al dipòsit de càrrega.
Però vaig oblidar un detall importantíssim. Abans del procés de càrrega sempre s'havia d'analitzar la composició química. S'extreia una mostra prèvia i s'introduïa en l'equip portàtil d'anàlisi. Així s'evitava carregar el dipòsit amb material de baixa qualitat. Amb els nervis i la meua innata golafreria, no vaig poder evitar engolir-me la mostra sencera.
- No xucles!!, no xucles!! -m'escridassava amb vehemència el coronel per l'intercomunicador-. Aquest tio ha begut més alcohol del compte i la sang és de baixíssima qualitat: està molt contaminada.
Em va fer reacció immediatament. Al meu voltant tot s'esdevenia borrós i començava a moure's sense parar. Em trobava completament marejat, com si m'hagués begut de colp un barril sencer de whisky.
Com no contestava, el coronel vingué en un tres i no res on jo era, i en comprovar el meu lamentable estat, va tractar de fer-me veure l'extremat perill de la situació.
- Anem-nos-en depressa, abans que el nostre objectiu se n'adone. Si no treus la trompa, reacccionarà abans que nosaltres pleguem.
Jo no tenia gaires forces per treure la trompa i fer la fugida. Estava totalment ebri i el coronel tractava de treure-la sense el meu ajut. La sang, engolida imprudentment, tenia una concentració alcohòlica suficient per tombar tot un regiment.]


Un subtil, quasi imperceptible, formigueig en el braç em va distreure del ball ritual dels natius. Fins al paradís aplegaven els maleïts mosquits per xuclar-me la sang. En principi vaig decidir obviar-ho, però la picor es va anar aguditzant, fins que, amb un àgil moviment del braç esquerre, vaig fer una forta palmellada al braç dret. Vaig girar el cap, per veure si l'impacte s'havia cobrat víctimes. Allò que veien els meus ulls no semblava massa creïble: un mosquit amb casc i una motxilla al llom, com un paracaigudes plegat, zigzaguejava, vertiginós i desafiant, davant meu. Amb un acte reflex vaig intentar llevar-me'l de damunt amb palmellades a l'aire, però de sobte s'esborrà del meu camp visual. Sense donar-li més importància, em vaig tornar a concentrar en les sensacions que aquell indret paradisíac m'oferia.


[Quan el braç del nostre objectiu va començar a moure's, vaig albirar el nostre llastimós final. Si no tréiem la trompa d'allí, seríem incapaços de fugir d'una palmellada segura, que ens esclafaria i ens convertiria en sopetes. Però el coronel, ajuntant tota la força de què era capaç, va aconseguir desencallar la trompa. Arrossegant-me ràpidament per la superfície del braç dret, em va acostar a la voreta i em va empényer per treure'm d'allí. Abans de caure al buit, em va activar l'apertura del paracaigudes. Vaig sentir com el meu cos s'esborronava en escoltar el colp sec de la mà sobre la zona del braç on jo havia estat abans.
El coronel va iniciar un vol de cobertura, anant a desorientar al nostre objectiu, fent volades molt a prop de la seua cara, i així evitar que es fixara en mi, que queia plàcidament al terra. Només eren necessaris uns instants fins que jo descendira. Va ser molt arriscat, perquè aquestos vols desafiants són d'extrema perillositat. Ja en terra, em va ajudar a deslligar-me del paracaigudes. Una poció de la farmaciola em va reanimar bastant, i després d'uns minuts prou tèrbols, amb les forces indispensables per iniciar el vol, vàrem tornar a la base, donant per conclosa aquella missió frustrant que posaria un greu esborrall al meu expedient.]


En despertar, els convidats encara continuaven la xerrada. Venia d'un viatge de plaer que m'havia alleugerit el cap i l'esperit, i amb forces renovades em disposava a incorporar-me al món real, incloent una conversa avorrida, abandonada una hora abans. Malgrat tot estava satisfet, i gratament sorprés alhora, del grau de perfecció que la meua imaginació havia assolit. Aquella platja caribenca, amb la sorra blanquíssima, les palmeres, els natius, la mar, els mosquits... Va ser llavors, quan assegut en l'hamaca, i per calçar-me, vaig dirigir la mirada cap al terra. Un calfred em recorregué el cos de dalt a baix, deixant-me amb un desassossec indescriptible. Prop d'una de les xancletes hi havia un diminut paracaigudes de color groc.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Manel

4 Relats

12 Comentaris

7487 Lectures

Valoració de l'autor: 8.86

Biografia:
Vaig nàixer el 1967 a Canals (La Costera) . La resta ... és prou convencional.