Peus de plom

Un relat de: Marc Freixas

Ara, avui, demà,...

haurem de començar a anar amb peus de plom,
i així, no ens aixafarem els uns als altres.

Perquè jo també escric el què em surt de dins,
i només espero que tu també ho facis.

Gràcies.

Comentaris

  • Exactament això[Ofensiu]
    brideshead | 28-10-2004 | Valoració: 9

    Em sembla fantàstic tot el que dius en tan poques paraules. I estic totalment d'acord amb els altres comentaristes.
    De tota manera, jo no veig aquest aire de competitivitat al web que comenta la Ilargi. Bé, potser ho dic jo que estic a "anys llum" de la qualitat i quantitat teva i de molts altres. Precisament el meu últim relat, que espero que em publiquin, ha respòs, sense saber-ho als teus "Peus de plom". Va ser un cop intensíssim d'inspiració (bona, mitjana o dolentíssima ja m'ho direu vosaltres).
    Bé Marc, felicitats per la teva obra. És impossible llegir-ho tot !
    Crec que encara no t'havia comentat i m'ha agradat molt fer-ho.
    Un petonet.

  • Veus de plom[Ofensiu]

    Amb veus de plom haurem de cridar
    Haurem d'escriure amb mots d'acer

    Amb ulls de vidre haurem de mirar
    Haurem de llegir amb el cor de pedra

    Amb peus de plom haurem de passar
    Deixant intactes les velles ferides

    Al capdevall, però
    més val relatar que deixar de riure
    que deixar de viure

  • plom...[Ofensiu]
    salvatore vinyatti | 12-10-2004

    Caminar és anar endavant,
    un pas davant l'altre
    sense estorbar el
    camí a ningú
    fins assolir
    el somni.
    ( és un poema meu publicat a la web)

    Penso que el dia que haguem d'anar amb peus de plom no podrem escriure ( recordeu el temps franquista: molt poetes i eecriptors van deixar de fer-ho)ens hem d'alliberar per poder crear, l'esperit s'ha de sentir lliure, sense cadenes ni pors, ens cal composar. ens cal volar com Joan Salvador Gaviota. ens cal sentir dins del cor per descriure i hem de rompre tots aquells treballs que siguin dolents tal com feia en L.Da Vinci.
    Potser caldria sempre parlar de projectes i de bones sensacions, sense que deixem de comunicar al webmestre de RC quan algú fa comentaris fora de context, els quals poden ser negatius per la web. ( parlo de forma genèrica)
    Potser també algun dia caldria veure la manera de quantificar i valorar ja que algunes vegades veig que sembla que ajuden a desqualificar.
    Però, res, companys, el que cal es treballar.

  • A tu pel consell[Ofensiu]

    No sé si sóc ningú (sempre podràs marcar aquest comentari com a ofensiu) per deixar anar algun consell, però en la línia de la Tiamat ja vaig comentar a algú (crec que a la Sibil·la) que escriure pensant en la web pot ser molt perillós. És com escriure (al meu mode de veure) seguint les pautes ben marcades d'algun concurs. És per això que hem d'anar amb peus de plom. És per això, Marc, que com molt bé dius hem d'escriure el que ens surt de dins... i quan ens surti.
    He de confessar que això m'ha costat. És a dir, quan vaig descobrir aquesta web, als organitzadors de la qual no em cansaré mai de felicitar, feia temps que ni "publicava" ni em presentava en concursos ni res de res (em penso que ja t'havia explicat tot el tema de l'editorial). Bé, la qüestió és que ha passat el temps i a còpia d'experiències i de comentaris en aquesta web he après que no hem de publicar per publicar, sinó que podem escriure si volem escriure. He conegut a gent meravellosa i he pogut intercanviar experiències respecte a relats que s'estaven acumulant al meu ordinador sense cap altra sortida que la de quedar-s'hi, i punt. Amb el temps vaig arribar a entendre que això era l'important. I per entendre-ho cal, com tu dius, anar amb peus de plom. I escriure el que et surti, com et surti i quan et surti.
    Gràcies a tu i a tots aquells que m'hi heu ajudat.
    I novament a tu per aquest poema.
    Una abraçada, Marc.
    I un petonet al bitxito!

    Vicenç

  • Concret(íssim)[Ofensiu]
    Ilargi betea | 12-10-2004

    Carai,noi!quin art a l'hora de resumir tot un raonament en tan poques paraules!
    Doncs res, que estic totalment d'acord amb tu! No m'agrada gens el caire competitiu que està agafant la web amb l'assumpte de les puntuacions, etc... Hem d'escriure perque volem, no pas per ser millors que els altres!

    Una fortíssima abraçada maco! i molta màgia!

  • Lliure, cor lliure[Ofensiu]
    Giser | 11-10-2004

    Enhorabona Marc, un altre cop has aconseguit fer d'alló simple un gran missatge, però...peus d eplom no! Hem de volar i volar, que al llarg d emolt de temps ens han posat sabates de ciment i ja que no podíem pujar ales alçades, la nostra perspectiva es feia més i més minsa. VOLEM amb les paraules, els pensaments i els somnis. Semmpre recte, sempre amunt.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820631 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.