Petjades

Un relat de: J.Pagès
Bambes amples de blanc brut. Ballarines negres de cinta creuada. Victòries amb una goma donada pel peu ample. Mocassins rojos de vellut. Sandàlies d’espart reixades. Sabates negres amb sola alta. Esportives amb els laterals gastats. Botes a mig genoll que pronostiquen un caminar torturat. Bambes amb una llengüeta tibada sobre els texans. Esclops blau celeste sobre una plataforma de cautxú fosc. Elegants sivelles platejades en unes sabates enllustrades acabades en punxa. I més sabates descansant al peu de pantalons d’uniforme. Un llaç roig adornant el xarol d’unes sabates de taló. I cordons, cordons que nuen de tots colors.

De cop apareixen. Descalços sobre la pedra freda els teus peus nus. Aliens al perill de ser trepitjats. Trepitjant amb fermesa; podrien trinxar la pedra amb la sola, però li donen el plaer del tacte llimós d’una planta endurida. Espellofada de tant caminar.

Caminar. Parar i acariciar les llambordes amb la punta dels dits. Tornar a arrencar.

Mirades llastimoses al teu rostre. Ningú s’ha posat a la teva pell. Ningú ha provat de donar-te un calçat. Ningú sap que camines descalç des dels deserts de l’Àfrica. Ningú sap que a la planta d’aquests peus hi ha l’estigma d’una vida molt més dura que la de tots aquells que caminen sobre tela.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

J.Pagès

5 Relats

0 Comentaris

2450 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00