Negre. Carbó. Fosc.

És el bru de la teva pell. Quitrà rugós i paper moll es mesclen fent un material nou. És la corba del teu somriure. Una bossa d’aire que explota desencadena un tifó. És l’olor dels teus cabells. Rodeja’m els ulls amb una bena negra. És el teu diàleg delectant. Pedres de glaç et cobreixen els porus perquè no s’escapi la brisa de la teva pell càlida i es transformi en un núvol d’estiu en forma de nen que dorm i que et plou l’estona justa per remullar l’aridesa de la ment. És el llis i el brillant d’aquests ulls atzabeja que em recorda que no hi ha textura més suau que la teva mirada penetrant. Deixa’m dormir al jaç de les teves parpelles.