Moneda. Metall opac i terròs de sucre.

Un relat de: J.Pagès
Arrogant. Impenetrable. Incomprensible a les mirades. Estrany. Prepotent i grotesc. No saben desxifrar-te. No en saben o no en saben prou. Et matarien si poguessin. No ho fan perquè no poden. O no poden o no s’atreveixen. Tenen por. Tu no.

Per això ets metall opac que eclipses la seva supèrbia.

Eloqüent. Perfecte. Rapsode dels meus ulls. Manyac. Llum que foragita ombres. Tinc la clau dels teus sentits i n’anhelo cada clímax. Desxifro els teus sospirs. Et regalo la vehemència. Marco el teu cor de forma indeleble.

Per això et desfàs com un terròs de sucre a la llet tèbia del meu cafè.

Dues cares. Una moneda. Una persona. Ells. Jo.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

J.Pagès

5 Relats

0 Comentaris

2474 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00