Personal i intransferible

Ocupem el temps,
aquest temps nostre
personal i intransferible,
en treure a passejar el gos,
en rentar el cotxe,
treure la pols,
planxar la roba.
Omplim el nostre temps
mirant-nos al mirall,
mirant-nos el melic,
ens pentinem i ens repentinem
i anem de pressa
perquè no tenim temps.
Fem cua per entrar,
fem cua per sortir,
fem cua per pagar.
Atrapats a la carretera,
atrapats a la feina,
atrapats pels rellotges,
atrapats al metro.
Ocupem el temps
anant de rebaixes,
a comprar menjar per tota la setmana
per estalviar temps,
i tornem a fer cua per pagar.
Estudiem oficis i professions
de noms estranys
que ningú sap què volen dir,
ni per a què cony serveixen,
però no hi ha temps
de plantar ni una sola pastanaga.
Preferim comprar-la
i fer cua per pagar-la.
Se'n van hores i dies
ordenant papers,
buscant papers,
repassant factures de paper,
paper mullat....temps mullat.
Perdem el temps
contant el temps.
Ocupem el nostre temps
en perdre el temps,
i dediquem
una minúscula part del nostre temps
al que realment ens agrada,
si és que tenim temps de recordar
què és allò que tant ens agrada.

Com podem dir encara,
que la vida és curta
i que no tenim temps?
Si tenim temps per tot això
i altres bajanades,
vol dir que tenim temps de sobra.

Avui mateix,
he tingut temps
d'escriure aquesta "tonteria"
i després posar-la entre cometes,
perquè en català no és correcte.
Vol dir que el temps em sobra?
Segurament.

I encara en tinc més de temps,
però tampoc voldria
ocupar més el vostre temps.