Sense peus de plom

Un relat de: Bitxa

Mires,
cada mirada té els seus ulls,
cada nineta a qui mirar,
cada parpella el seu futur.

Calles
moltes paraules que no saps,
per definir tot el que vols
el silenci ha de ser llarg.

I passeges
pel discurs del món,
despistat,
sense cap nom.

I camines
sense peus de plom,
esperant
començar el vol.



Comentaris

  • Vius cada vida que camines[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-06-2011 | Valoració: 10

    Caminant com un badoc, vivint com un observador, mirant i deixar-se endur pel que veus. Gran poema Josep, amb una forma perfecta, sembla poesia japonesa, esmerada i treballada, ben presentada, centrada. Mires, camines, passejes... vius i respires el teu voltant... (clar, al Priorat, qualsevol!) Una abraçada barcelonina.

    aleix

  • Amb peus....[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 21-06-2011 | Valoració: 10

    Curt, Concret, Estimulant, a caminar lleuger i a volar també.
    Molt engrescador. Gràcies, Josep.