Perpetuïtat

Hauríeu desitjat no néixer,
temerosos,
perquè temeu la por
de tot el que us envolta.

Hauríeu preferit
seguir sense existir,
no viure, eternament en la penombra,
però just quan heu estat
designats per la vida
us han obert els ulls encara a més penombra.

I desitjeu la mort
contra tot interstici
entre el que creieu cert i el que ignoreu,
i haveu tanta buidor
i tanta misèria entre les mans
que ja no us pregunteu
allà que tant us neguiteja...

Hauríeu desitjat no ser,
perquè en no ser potser haguessiu estat
quelcom més pur de vida:
algú que no coneix ni estima,
un buit en la buidor, la immensitat.
Però aleshores no hauríeu pogut témer,
ni tindrieu la pell coberta de dolor,
ni conviurieu en l'incertesa i l'angoixa
de la qüestió constant, perpetua.

I tanmateix no sóu,
perquè heu gosat renéixer.