Perfecte?

Un desig? Només un? Quina porquería. Sempre he sentit a dir que són tres, pero no accepten aquest argument així que m'he de aguantar i pensar.
Vull masses coses que no poden resoldre's en un míser desig. Com ho he de fer per decidir què és el que més m'importa?
Em diuen que tinc temps i que m'ho puc pensar amb calma pero a mi no m'enganyen. Això té data de caducitat. Segur. No puc retrasar-ho, ha de ser ARA.
Com no trobo la manera de escollir que vull començo a donar-li voltes a alló que no demanaré:
Tinc una setmanada força generosa, de manera que puc pasar sense el tópic dels diners. Els meus pares són els millors del món, no puc queixar-me per res. Les notes també son exel·lents, rebré una beca completa per l'any vinent.
Que més queda? Els meus amics són fantastics i la meva parella...
El temps corre, miren el rellotge i sé que volen marxar ja. He de decidir.
M'escuro el coll i formulo el meu desig.
Només hi ha una cosa que em falta perque la meva vida sigui perfecte: que el meu novio sigui una noia.
Fan petar els dits i sé que ja està fet.
No puc esperar a correr a veure com ha quedat tot plegat.
Quan arribo a casa seva em trobo la noia plorant, tancada a la seva habitació sense entendre que ha passat. Es presiosa, tal con jo la volia, delicada i prima, amb els mateixos ulls que tan estimo... però em dono compte, horroritzat, que ella ja no m'atrau de la mateixa manera. Se que l'Alex es allí dins, disfresat, però no aconsegueixo trobar l'instint que abans em movia a voler-lo entre els meus braços.
L'Alex plora, crida i no sap que fer. Li explico intentant pensar que és el que ha fallat. És que el desig no ha sortit bé? Aleshores veig en els ulls d'ella un odi que no había vist fins el moment. D'alguna manera, sé que creu que ha estat culpa meva, i també sé que no te cap intenció de perdonar-me.
Li intento explicar mentre noto com el món s'ensorra sota meu. "Ells t'arreglaran. no sé qué ha pogut..." Em tanca la porta als nassos després de treurem a empentes del pis dels seus pares.
No ho entenc. M'han timat?
No aconsegueixo posar-me en contacte amb ells per demanar la devolució i m'acabo de convencer: ha estat un desig de pega. Els he demanat algo que millores la nostra relació i el que han fet ha estat desmontar-la sense contemplacions. Ens han tret l'atracció i han omplert l'Alex de rábia.
Enfurismat torno a marcar "atenció al client". Amb mi no hi juga ningú, ara si que em sentiran aquests fills de...