Cercador
I si hagués escollit?
Un relat de: Siara Llach- Compartir:
El parquet fred sota els peus nus em fa tremolar. Tinc cinc anys i estíc dreta,davant el sofà on els meus pares miren una pel·lícula. Ja m'he rentat les dents i posat el pijama, tot el que em falta és un petó de bona nit.
La meva mare em veu apareixer pel pasadís i amb un somriure radiant estira els brasos, convidant-me a llençar-m'hi dins.
Ho estic a punt de fer, però aleshores el meu pare imita el seu gest, extenent les mans per davant les de la mare. Entre ells riuen i s'empenyen, cridant-me carinyosament per que vagi a abraçar-los a un o l'altre.
"Que divertit" penso sense parar de somriure.
Estiro els braços tan com em permet el meu cos i corro fins a ells, salto al mig i quedo suspesa entre els dos, que m'abracen i em planten un dolç petó a dalt del cap.
- Això és ser generosa.- em diuen a l'orella.
No és fins anys més tard que un dubte em colapsa la ment i em fa suar fred:
I si hagués escollit?
La meva mare em veu apareixer pel pasadís i amb un somriure radiant estira els brasos, convidant-me a llençar-m'hi dins.
Ho estic a punt de fer, però aleshores el meu pare imita el seu gest, extenent les mans per davant les de la mare. Entre ells riuen i s'empenyen, cridant-me carinyosament per que vagi a abraçar-los a un o l'altre.
"Que divertit" penso sense parar de somriure.
Estiro els braços tan com em permet el meu cos i corro fins a ells, salto al mig i quedo suspesa entre els dos, que m'abracen i em planten un dolç petó a dalt del cap.
- Això és ser generosa.- em diuen a l'orella.
No és fins anys més tard que un dubte em colapsa la ment i em fa suar fred:
I si hagués escollit?