Cercador
EL CASTELL DEL TURÓ
Un relat de: Siara LlachQuan tenia sis anys em vaig trencar la cama.
Estava fugint del meu germà i els seus amics.
I l’olor del dolç perfum de la gespa de la muntanya mentre jo rodolava...
Era més jove llavors, porta’m de nou a quan
Vaig trobar el meu cor i el vaig trencat aquí.
Vaig fer amics i els vaig perdre amb els anys.
I no he vist els frondosos camps en molt temps.
Sé que he crescut,
Però no puc esperar per anar a casa.
Estic de camí,
Conduint a 90 per aquestes terres de camps,
Cantant “tiny dancer”
I trobo a faltar com em fas sentir
És real
Quan veiem pondre’s el sol sobre el castell del turó.
Quinze anys i fumava cigarros d’enrotllar.
Fugia de la llei a través dels camps amb els meus amics.
Em van fer el primer petó un divendres a la nit,
no puc dir que ho fes bé.
Era més jove llavors, porta’m de nou a quan
Vam trobar petites feines, ens van pagar.
Vam comprar begudes barates i les vam beure de cop.
Els meus amics i jo no hem vomitat en molt temps.
Oh, com hem crescut,
Però no puc esperar per anar a casa.
Estic de camí,
Conduint a 90 per aquestes terres de camps,
Cantant “tiny dancer”
I trobo a faltar com em fas sentir
És real
Quan veiem pondre’s el sol sobre el castell del turó.
Sobre el castell del turó.
Un amic ha marxat a vendre roba,
Un treballa a la costa,
Un té dos fill però viu sol.
El germà d’un va patir una sobredosi.
Un ja va per la segona dona.
Un amb prou feines surt del pas.
Però és al gent amb qui he crescut
i no puc esperar per arribar a casa.
Estava fugint del meu germà i els seus amics.
I l’olor del dolç perfum de la gespa de la muntanya mentre jo rodolava...
Era més jove llavors, porta’m de nou a quan
Vaig trobar el meu cor i el vaig trencat aquí.
Vaig fer amics i els vaig perdre amb els anys.
I no he vist els frondosos camps en molt temps.
Sé que he crescut,
Però no puc esperar per anar a casa.
Estic de camí,
Conduint a 90 per aquestes terres de camps,
Cantant “tiny dancer”
I trobo a faltar com em fas sentir
És real
Quan veiem pondre’s el sol sobre el castell del turó.
Quinze anys i fumava cigarros d’enrotllar.
Fugia de la llei a través dels camps amb els meus amics.
Em van fer el primer petó un divendres a la nit,
no puc dir que ho fes bé.
Era més jove llavors, porta’m de nou a quan
Vam trobar petites feines, ens van pagar.
Vam comprar begudes barates i les vam beure de cop.
Els meus amics i jo no hem vomitat en molt temps.
Oh, com hem crescut,
Però no puc esperar per anar a casa.
Estic de camí,
Conduint a 90 per aquestes terres de camps,
Cantant “tiny dancer”
I trobo a faltar com em fas sentir
És real
Quan veiem pondre’s el sol sobre el castell del turó.
Sobre el castell del turó.
Un amic ha marxat a vendre roba,
Un treballa a la costa,
Un té dos fill però viu sol.
El germà d’un va patir una sobredosi.
Un ja va per la segona dona.
Un amb prou feines surt del pas.
Però és al gent amb qui he crescut
i no puc esperar per arribar a casa.