Pere

Un relat de: estela

Jo estava fent una suplència d'infermera en una sala convencional quan vaig conèixer a en Pere. És un noi d'uns 30 anys però ha caigut en una malatia que avui en dia està molt de moda. Et consumeix poc a poc i moltes vegades és molt difícil de poder veure la realitat. El seu nom és ANORÈXIA.
En Pere porta una sonda que li entra pel nas per tal de poder-se alimentar. Però ara comença a combinar la sonda amb dieta per boca. En Pere és molt difícil de tractar, és manipulador. El camí és costós i feixuc, però sembla que en Pere va avançant. Ara deu pesar uns 35 kg i té molt clar que vol sortir d'aquesta situació, tant per ell com per la seva familia.
A la seva familia no l'he coneguda perquè en l'horari que jo treballo no poden venir.


Ha passat aproximadament un mes i jo estic treballant a la meva unitat habitual (unitat de crítics). Ens truquen d'urgències per dir-nos que tenen un ingrés per portar-nos. És un noi que té anorèxia.
Quan el veig entrar per la porta em sona la seva cara. I quan veig els seus papers veig que és en Pere. I perquè m'ha costat coneixer-lo??? Doncs perquè ara pesa aproximadament uns 20 kg. La seva imatge és esgarrifosa. Jo no ho havia vist mai. El seu cos sembla ser incompatible amb la vida. I efectivament al cap d'uns dies va adormir-se per no despertar mai més.
Aquesta vegada he conegut als seus pares. Estan en tractament psiquiatric perquè ja no podien aguantar més. Ara tenen sentiments que s'oposen. Per una banda estan molt tristos perquè acaben de predre un fill. Però per una altra banda saben que la vida dels últims mesos del seu fill NO ERA VIDA. I saber que no patirà més en part també els alleuja.



Tots som com som i no podem deixar que la societat actual, o qualsevol altre motiu, ens atormenti les ments fins al punt de fer que ens anem consumint poc a poc.
Hem de saber trobar les nostres qualitats que són les que ens donen la nostra personalitat i ens fan destacar en les nostres virtuts.
No em cansaré de repetir (tot i que a vegades costa d'aplicar):
CARPE DIEM!!!


Pere és un nom fictici per tal de respectar la protecció de dades.

Comentaris

  • Soliloqui | 21-01-2006

    En Pere va perdre la batalla... l'anorèxia va guanyar el combat.
    Tan de bo totes aquelles persones en que l'anorèxia controla la nostra vida tinguem prou força per poder assessinar aquest mostra. I aleshores, l'hi recordarem al mal que va fer a en Pere.

l´Autor

estela

3 Relats

7 Comentaris

5111 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Últims relats de l'autor