Percepció i expressió (M’agrada com ets...i m’encantes...) 3 X 1

Ara ja he dit tot el que havia de dir, i seguiré fent... mai m’he rendit. No hi ha més oportunitats que viure aquesta realitat, un somni empapat...
I sé que és un esforç, entendre i viure com tu vols, però poc a poc m’he anat fent el meu lloc. Ha costat i fàcil no ha estat, però sóc així, t’agradi o no, és la meva manera de gaudir.
Cada dia un color, i cada hora diferent cançó, com els sentiments, uns de cor i altres filtrats per la teva ment. Diferent però somrient, i no tot és fàcil ni planer, però he intentat que fos juganer...
Els problemes venen sols, així que gaudeix com tu vols. Percepció i expressió del meu viure amb il·lusió.
(26/1/2011)

Ets tu, i m’agrada com ets. Et vull, encara que no em diguis qui ets. Et sento fins i tot quan ets lluny...
T’observo amb els ulls tancats, et desitjo amb els braços oberts. M’encantes amb parlar diferent, m’agradaria trobar-nos amb desig i sentiment. I no dubtis de l’amor, quan arriba fa toc-toc i demana llibertat i estimar-se de veritat.
Per la cara i per la creu, totes bandes no em sap greu. No em fa por pas el teu món, no em perdria ni un segon. I et saludo ben despert per la porta que ja he obert.
(30/1/2011)

No podien ser tantes casualitats, potser la màgia ens ha deixat atrapats. Ara gairebé fa un any que vares aparèixer, i poc a poc m’has fet néixer. Suaument i plàcidament créixer, i difícilment desaparèixer. Tant se val el destí, tant se val l’etiqueta, m’és igual la paraula que portem a l’esquena. Només m’agradaria que em regalessis bells mots, que de la teva boca sortís un: sóc feliç i vull ser feliç. Potser tens por, pànic o terror, potser descanses d’aquest horror. Però vull volar, i vull fer-ho amb tu; és igual si un dia, si dos o més... et vull veure somrient. No tinc por de res, només del dolor (no pas de la mort), així que si tu vols passegem per l’hort...I tornem a començar amb una altra manera de mirar.
(2/2/2011)