Per què tant odi?

Un relat de: Maralb

Un nen té la mirada perduda a l'horitzó
i a la seva cara es dibuixa un gest d'incomprensió,
ha esclatat una altra bomba al costat de Beirut
i a la ciutat és ara una dansa de vençuts.

Ningú escolta les mares que demanen ajuda,
i encara dessolades afronten la batalla.
Una dona gronxa una nena menuda
que tampoc es conforma amb una simple rialla;
no sap ben bé el que passa ni perquè la mare plora,
però ha nascut en mal lloc i quan no era hora.

I és que la paraula de la ira ja s'ha fet sentir,
domina la humanitat i tot ho controla.
Hem d'acabar amb l'odi que ens ha posseït
i lluitar amb un món que la llibertat engarxola.

Comentaris

  • però el teu amor ho vens![Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 05-12-2006 | Valoració: 10

    molt de gust de conèixer-te, marab!

    veig per la foto que ets una dona amb una energia i una joia insuperables. Bravo!

    Se't veu una dona, una gran dona, que ens ha arribat per acompanyar-nos en aquest trajecte de relats tan sorprenent.

    Tens raó, l'odi ensenya les seves urpes ensangonades però també l'amor se li acara amb el devantal ple de flors boscanes i troços de núvols i mirades de nins que riuen i milers d'estels llençats al vent d'una lluita d'amor interminable.

    una abraçada MOLT forta!(ui, que t'escanyo!)

l´Autor

Foto de perfil de Maralb

Maralb

4 Relats

3 Comentaris

3168 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Jo sóc així, simplement... Si fos una ploma faria més lleuger el vol de l'ocell i escriuria frases carregades de sentit, si fos una espurna seria llum i foc alhora i encendria totes les flames, si fos un mirall reflexaria tansols la bellesa (perque en tothom n'hi ha), si fos una mà seria la que s'ofereix a algú quan la necessita (i quan no també), si fos un crit arribaria a tots els racons del món i ho expressaria tot en una sola paraula, però si fos (i sóc) jo, seria tal i com sóc... ni més ni menys... Això és el que sóc, això és el que veuràs...