Amants dels records

Un relat de: Maralb

Una fotografia gastada pel temps
i el record d'un dia que no tornarà,
el so d'una paraula que mai oblidarem
i el soroll d'un xiscle que tot ho va canviar.

Dóna'm la mà, estreny-la ben fort,
no em diguis que m'estimes, fes-me un petó.
regala'm un somriure, posa-hi il·lusió,
recull amb la mirada la felicitat d'aquest segon.

Torna'm a explicar el conte de la lluna
que trobava el seu reflex a l'horitzó del mar,
mentre a la platja, una noia de pell bruna
buscava les petjades del seu fidel amant.

Torna'm boja d'amor, un embriac etern
i que la passió mútua ens porti al paradís,
ressorgint les brases cremades a l'infern
i no deixis que et pagui amb cap desencís.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Maralb

Maralb

4 Relats

3 Comentaris

3048 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Jo sóc així, simplement... Si fos una ploma faria més lleuger el vol de l'ocell i escriuria frases carregades de sentit, si fos una espurna seria llum i foc alhora i encendria totes les flames, si fos un mirall reflexaria tansols la bellesa (perque en tothom n'hi ha), si fos una mà seria la que s'ofereix a algú quan la necessita (i quan no també), si fos un crit arribaria a tots els racons del món i ho expressaria tot en una sola paraula, però si fos (i sóc) jo, seria tal i com sóc... ni més ni menys... Això és el que sóc, això és el que veuràs...