Amants dels records

Una fotografia gastada pel temps
i el record d'un dia que no tornarà,
el so d'una paraula que mai oblidarem
i el soroll d'un xiscle que tot ho va canviar.

Dóna'm la mà, estreny-la ben fort,
no em diguis que m'estimes, fes-me un petó.
regala'm un somriure, posa-hi il·lusió,
recull amb la mirada la felicitat d'aquest segon.

Torna'm a explicar el conte de la lluna
que trobava el seu reflex a l'horitzó del mar,
mentre a la platja, una noia de pell bruna
buscava les petjades del seu fidel amant.

Torna'm boja d'amor, un embriac etern
i que la passió mútua ens porti al paradís,
ressorgint les brases cremades a l'infern
i no deixis que et pagui amb cap desencís.