Per què encara ets aquí, sense mi?

Un relat de: Silenci

Em disposo a trencar els records, a trencar-te a tu.
Dormiria si no fos perquè plou i la pluja esdevé com a llàgrimes del cel.
Qui diu que el cel no sent res? Qui diu que tothom té una part de sentiment?
Deixaré de pensar en tu com ho feia abans, mataré tot el pensament teu que em vulgui excitar.
Et recordaré com allò que no he tingut mai.
Tornaré a pensar en tu un dia d'aquests, i recordaré que anàvem junts a tot arreu, cantaré a la vida i a la mort deixant que res no em vessi el plor.

Comentaris

  • intenta[Ofensiu]
    jaumesb | 20-04-2006 | Valoració: 10

    nadar i deixar que l'aigua et nedi, et porti

  • Penso...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 19-04-2006

    que és la millor manera de pendre-s'ho...després d'un desengany. Sempre hem de conservar el millor d'aquella persona que ha significat quelcom per nosaltres i tú, sembla ser que ho saps molt bé, doncs en fas poesia.
    Segueix així. 1abraçada. ESPIRAL.

l´Autor

Silenci

6 Relats

7 Comentaris

6188 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Noia de mirada fosca, fils prims de seda marró... A qui li importa el que el físic pugui aportar aquí. M'encanta escriure, i de les estones de temps buit una tarda d'escriptura. M'encanta llegir i això, clar, m'ha donat agilitat a l'hora de fer els meus relats (...). Mai havia trobat uina web com aquesta i descobrir que n'hi ha una on hi pots pùblicar el què penses (no tot!)... està molt bé. Si algú em comenta també ho trobo molt bé perquè m'interessa el que la gent en pensa del que escric (no sóc una escriptora professional així però...apa!).

Doncs fins aquí tot i gràcies per llegir el que m'esforço en escriure o el que de vegades, brolla de la ´meva imaginació. Ciaooo