No puc més, tinc massa calor!!

Un relat de: Silenci

Fa massa calor. Les paraules sembla que brollin com les gotes de suor que em baixen per l'esquena. Qui ho diria que a finals de juny jo (poc calurosa com sóc) patiria tantíssima calor ?
Ahir a la tarda, sola com estava, rondava per casa sense saber on deixar caure el meu cos. Tot em feia mandra i volia estar tranquila i alhora fresqueta.
Diuen que la síndria (igual que el meló, per exemple) és una fruita que es molt fresca. La solució al meu problema va ser un granitzat de síndria. Em sembla que ho faré més sovint perquè vaig aconseguir una intensa sensació interior i gratificant.
No sé si el millor que podia fer era passejar-me com em passejava per casa, o deixar que la calor acabés amb mi. Vaig triar seure al sofà i encendre la televisió. Sembla que amb aquest aparell tot desapareixi. Fins i tot crec que fa que estiguis de mal humor (com a mínim, jo alguna vegada m'he aixecat després de ser abduïda mentalment per aquest bitxo enorme, i smebla que no sóc la mateixa, és com si et canviés l'estat d'ànim i a mi, sembla que cap a pitjor).
No sé si aguantaré viva fins al final de l'estiu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Silenci

6 Relats

7 Comentaris

6192 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Noia de mirada fosca, fils prims de seda marró... A qui li importa el que el físic pugui aportar aquí. M'encanta escriure, i de les estones de temps buit una tarda d'escriptura. M'encanta llegir i això, clar, m'ha donat agilitat a l'hora de fer els meus relats (...). Mai havia trobat uina web com aquesta i descobrir que n'hi ha una on hi pots pùblicar el què penses (no tot!)... està molt bé. Si algú em comenta també ho trobo molt bé perquè m'interessa el que la gent en pensa del que escric (no sóc una escriptora professional així però...apa!).

Doncs fins aquí tot i gràcies per llegir el que m'esforço en escriure o el que de vegades, brolla de la ´meva imaginació. Ciaooo