per l'oriol

"Aquesta setmana l'Oriol ha fet vint-i-quatre anys, l'edat de riure, de descobrir, de fer l'amor a tots cantons, de plorar, i tantes coses més que em puc imaginar. Però l'Oriol està frustrat, i amb tota la raó del món, perquè la societat l'ha oblidat, no sap ni que existeix, i no sap el que es perd. La vida de l'Oriol no ha estat gens fàcil, amb disset anys anava amb una colla d' "amics" a la discoteca quan el van atropellar. Diagnòstic: traumatisme cranioencefàlic molt greu, dos mesos i mig en coma, quatre mesos per aprendre a caminar, i mil esforços més que ell i la seva família tots sols encara estan superant. Arran de l'accident li han quedat moltes seqüeles, tantes que no es poden comptar ni amb els dits d'una mà, però l'Oriol segueix sent valent com el primer dia. Tot i això, està cansat, frustrat, deprimit, no entén per què no té amics, o per què no pot anar al cinema amb una noia. S'enfada amb el món, perquè el món no sap res de la seva existència. Només diré que es deixi estimar la vida, perquè en aquest món hi cabem tots. Oriol, la teva família està amb tu, segueix sent tan fort."