Cercador
Per a mi, la pau.
Un relat de: Marina rp- Compartir:
era i deixava de ser
un ésser que amb la seua presència
feia descansar el temps.
I era tímid, perquè apareix i no saps que hi és.
I també era exigent, perquè quan més el penses més desapareix.
No tenia nom
o en tenia molts,
el que segur no tenia era amo i senyor.
Tots el volien quan no hi era,
però ningú sap quan ve.
Tots el volien quan havia passat
i ningú se n’havia adonat.
Comentaris
-
De nit[Ofensiu]capficada | 01-12-2021
A mi m'ha fet pensar en el son. T'adorms sense adonar-te'n, de vegades vols dormir i no pots... No té amo, ja que en dormir, qui sap què somies!
Ben fet perquè suggereix coses molt diferents.
Endavant! -
difcil[Ofensiu]marcelina viadiu | 01-12-2021 | Valoració: 7
a mi em resulta imposible fer poesia, per això la valoro molt. M'agrada
-
Cap misteri[Ofensiu]Prou bé | 30-11-2021 | Valoració: 10
Tots interpretem els relats segons la nostra realitat. Jo he entès que, justament aquest ens misteriós de què parles, és precisament La Pau. Potser m'equivoco, però per a mi m'està bé.
Molt bonic el poema i suggeridor. Amb paraules justes li saps donar el "to".
Amb total cordialitat -
Un relat considerable.[Ofensiu]unicorn_blanc_del_bosc | 30-11-2021 | Valoració: 8
No he entès molt el relat, però m'ha semblat bastant bo, de manera que el puntuo i, com veus, el comento.
No sé qui deu ser aquest ésser lliure i sense amo, que "tothom" el vol quan no hi és... potser és algú sobrenatural o similar... Misteriós. Està bé el teu relat.
Ens veurem per aquí, espero. Salut!!
Valoració mitja: 8.33