Declaració d’amor al meu Sol.

Un relat de: Marina rp
El Sol del meu poble no té comparació.
Em fa sentir a casa,
em fa sentir calor.
Com l'amor de la nostra vida,
per a cada u especial,
des dels nostres ulls,
ens fa sentir llar.

Tem la foscor,
però encén un llum per repel·lir la por.
De vegades ofega,
però ofereix una mar que assossega.
I de vegades el trobem a faltar,
però sempre troba una escletxa per on s'obri pas.

Braços de llum,
abraçades càlides,
tendresa.

Difícil de mirar,
fàcil de sentir,
ceguesa.

Potser no és una declaració d'amor al Sol,
sinó un Sol que em fa sentir amor.
O potser no és el Sol qui em fa sentir amor,
sinó l'amor que porte dins que em fa estimar el Sol.

Comentaris

  • L’escalfor del sol [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-12-2021 | Valoració: 10

    M’han agradat molt els dubtes que expresses al final del poema, que si el sol, que si l’amor… Hi ha alguna cosa millor que el sol d’hivern? Una forta abraçada i que passis un bon Nadal!
    Aleix

  • El sol[Ofensiu]
    Prou bé | 10-12-2021

    Bon poema senzillament sentit!
    Amb total cordialitat

l´Autor

Marina rp

2 Relats

6 Comentaris

489 Lectures

Valoració de l'autor: 8.75