PEPA

Bona noia, bona amiga, millor ésser humà.
Sempre asseguda a la cadira de rodes,
amb el somriure posat.
Pepa, siguis on siguis, jo ja sé on ets,
ets amb "El Misteri" com diu Mn. Antoni Deulofeu.
"El Misteri" té molts de noms,
tants com persones hi ha al món.
Cadascú agafa el que més li escau.
Té el nom de "Déu", en totes les seves diversitats,
cada cultura l'anomena, com ells creuen que l'han d'anomenar.
"El Misteri ", també és l'Ésser Humà, el Proïsme,
l'Univers, la Divinitat, així tots els que vulguis,
cadascú, amb la seva consciència amb pau.
Pepa; Tu em deies "mi amiga", i jo per tal em tinc.
Ara què estàs al costat del "Misteri" (Déu, per mi),
et dic, que et sento més a prop de mi.
Vull continuar essent la teva amiga,
ara, i fins la fi.


En memòria de la Pepa.
Josefa Gonzáles Gonzáles de Badalona (e.p.d.)