Pensaments

Sovint voldria dir tantes coses que no sé per on començar, tot un seguit de pensaments s'acumulen i insisteixen impacients perquè els deixi sortir, les paraules es passegen inquietes al meu voltant, però, aquest pas del cap a la boca sempre és difícil, com un camí amb corbes i entrebancs, que quan arribes al final, ja no és el mateix. Els pensaments perden intensitat i les paraules no expressen ni la meitat dels sentiments. Aquella frustració de voler dir tant per no acabar dient res, m'acompanya cada cop de més aprop, m'oprimeix el pit i em produeix una sensació de buit latent. No sé com és possible que l'origen i el destí estiguin tant lluny, potser és la por a les paraules que no em deixa dir, la por a les respostes, la por de deixar veure massa de mi mateixa, perquè disfressar els pensaments és un escut que a vegades et protegeix dels dards que et llença la vida.