PELUDET

Un relat de: lligabosc

Aquesta història que us explicaré va passar fa bastants anys en un poblet molt bonic on hi havia moltes plantes i flors a tots els parcs. Els veïns estaven molt orgullosos del goig que feien els seus jardins; era un poblet preciós.

Un dia, però, uns gossos molt entremaliats van començar a fer trapelleries per tot arreu; amb les seves potetes rascaven el terra dels jardins per esmolar-se les ungles, ho embrutaven tot, feien les seves necessitats al primer lloc que trobaven i destrossaven totes les plantes que els venia de gust.

La gent estava molt disgustada amb ells i van decidir lligar tots els gossos del poble amb cordes molt gruixudes i tancar-los dins de gàbies amb barrots de ferro. Els van portar a un descampat que hi havia als afores del poble, bastant lluny. Només els anaven a veure per donar-los el seu menjar. A partir d'aquell moment tots els gossets van deixar de conviure amb les persones; tot el dia havien d'estar tancats.

Un dels gossets, però, es va poder escapar de la gàbia i es va amagar dins d'una carnisseria que hi havia al Carrer del Mig, on la senyora Maria venia pollastres i carn de be i de vedella. Va entrar a la casa per la porta de darrere, per un preciós jardí amb moltes flors de bells colors que feien molta olor.

El gosset només s'atrevia a sortir fora del seu amagatall a la nit, quan tothom dormia i ningú no el podia veure; mai no feia cap malesa, tan sols s'acostava a les flors, les olorava, i dormia durant una estoneta ajagut al seu costat.

Un matí, quan la senyora Maria va sortir al pati a estendre la roba que havia rentat, el va descobrir; encara estava mig adormit al costat d'unes petúnies, però com que era molt bona dona, no el va delatar, va deixar que continués vivint al seu pati sense que ho sabés ningú. Li va posar el nom de "Peludet" perquè tenia el pèl molt llarg.

Van passar unes quantes setmanes i el gosset i la carnissera es van fer molt amics, cada dia s'estimaven més. L'animalet era molt net i obedient, mai no prenia cap tros de carn de sobre del taulell ni feia malbé cap planta d'aquell preciós jardí.

Un dia, de sobte, una veïna es va acostar al pati i el va descobrir; va anar corre-cuita a delatar-lo a l'Associació Contra els Gossos. perquè l'anessin a buscar i el tornessin a tancar dins de la gàbia. A l'endemà es van presentar dos homes a la carnisseria i van dir a la senyora Maria que els donés aquell gosset que tenia amagat dins de casa seva.

- Per què us l'he de donar, el meu gosset? Quin mal us ha fet el Peludet?- va preguntar molt preocupada la senyora Maria

- Tots els gossos són iguals de potiners; no n'hi ha cap de net; fan les seves caquetes on ells volen i embruten tots els carrers del poble; també destrossen les flors dels nostres jardins - van contestar-li els homes de l'Associació.

- Entreu, que us vull ensenyar el meu jardí! - va dir amb fermesa la carnissera.

Quan aquells homes el van veure, van quedar admirats de tan bonic i net com era, no n'hi havia cap de millor en tot el poble. Hi havia roses, dàlies, violetes...i fins i tot un petit hortet amb tomàquets, alls i cebes.Tot estava impecable, molt polit; el Peludet ho havia respectat tot i havia tingut molta cura de no embrutar res.

-Què m'heu de dir, ara? -va dir la senyora Maria - Us adoneu que no està bé el que heu fet? Heu tancat tots els gossets dins de gàbies, i no era això el que calia fer; els seus amos eren els culpables de tot el que passava perquè no els havien educat prou bé; els animalets ignoraven on havien de fer les seves necessitats, i no tenien ningú que els les recollís per llençar-les al lloc adequat!

Llavors, tota la gent del poble comprengué que la carnissera tenia molta raó, que allò que deia era veritat. Els havia donat una bona lliçó! Van anar de seguida a obrir les portes de les gàbies on els pobres gossets vivien tan estrets, sense poder moure's, i els van deixar sortir perquè tornessin a casa seva.

Diuen que aquest poblet va ser, a partir d'aquell dia, el lloc més net i més preciós de tot el país! Va rebre, fins i tot, un diploma de netedat!

I aquest conte... ja s'ha acabat!




Lligabosc


Comentaris

  • Enhorabona...[Ofensiu]
    kukisu | 17-05-2011 | Valoració: 9

    lligabosc, penso que tens moltes qualitats i una gran sensibilitat per arribar a ser una bona escriptora. El tema és molt bonic i tracta una problema ben actual amb els animals de companyia.

  • Informatiu[Ofensiu]


    Com a participant de l’última edició del Concurs ARC de Contes Infantils, ens plau comunicar-te que hi ha en marxa un nou certamen literari, endegat des de l’Associació de Relataires en Català, amb aquest mateix gènere: conte infantil.

    Pots llegir les bases de la convocatòria del “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques” en aquest ENLLAÇ.

    Anima’t a escriure un conte! Deixa volar la imaginació! Participa-hi!

    Esperem el teu relat. Gràcies,

    ARC


  • Un bon conte de Garbuix[Ofensiu]
    Naiade | 13-12-2010 | Valoració: 10

    Un conte molt bonic Ainhoa, es nota que t’estimes molt als animalets i t’has fixat que en realitat el més important és educar-los bé, ja que si fan quelcom malament no és culpa seva, tan sols és que no ho saben fer millor. Per dins la majoria son bons, afectuosos i lleials de mena, tan sols falta saber-los estimar, ells t’ho donaran tot.

    Et felicito per un conte tan bonic. Espero que segueixis escrivint.
    Naiade

  • Molt bé Ainoa![Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 21-11-2010 | Valoració: 10


    És un conte molt bonic. Tens tota la raó, els gossets no són culpables de les seves malifetes, són els seus amos qui els han d'ensenyar a comportar-se.
    Veig que només has publicat aquest conte... Continua escrivint, crec que ho fas força bé!
    -Joan-

  • Benvinguda a RC![Ofensiu]
    nuriagau | 28-09-2010 | Valoració: 10

    Una història molt bonica amb un final feliç i preciós. Tant de bo, les persones ens adonéssim que som els responsables de la brutícia dels gossos que trobem pels carrers.

    En el moment en què ens expliques que s'apropà a una carnisseria, pensava que "lligarien el gos amb llonganisses" (pregunta als pares què vol dir aquesta expressió si no la coneixes). Després he descobert que no, que la carnissera, la senyora Maria, ha estat el personatge "salvador" dels nostres amics els gossos.

    Espero que segueixis publicant més relats, llibabosc.

    Núria

    PS: El gos de la fotografia és teu? És molt bufó.

  • Felicitats![Ofensiu]
    brins | 20-09-2010

    Felicitats pel teu primer conte, bonica... per intentar plasmar la teva creativitat...per voler compartir la teva imaginació...

    Felicitats, Ainhoa, per ser com ets!!!

    La teva iaiona

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l'Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    -enllaç directe cap a l'espai de RC on tens penjat el conte
    -nom i cognoms reals (en cas de ser menor d'edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l'Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs un acusament de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l'associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC


Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de lligabosc

lligabosc

5 Relats

32 Comentaris

5136 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic Ainhoa i tinc tretze anys.

M'agrada molt dibuixar i escriure, i també m'ho passo molt bé nedant, i jugant al bàsquet.

Estimo la natura i m'encanten tots els animalets. La gosseta negra que veieu a la fotografia es diu "Lluna". És petitona i de raça Snauser, molt llesta i obedient. Tinc un altre Snauser de color blanc que és més entremaliat que la Lluna, però molt simpàtic, i també tinc un gatet que el meu pare va trobar abandonat, tortugues, un conillet porquí, ocellets, peixos...

Gràcies per llegir els meus contes !