Pèls

Només enyores allò que
no va poder ser.

i ho enyora a diari amb l'esperança que pugui ser algun dia...

Petonets

...el protagonisme que li dones a les cames i a l´acte de depilar-les, la sensualitat amb la que carregues la imatge que evoca un acte tant quotidià com íntim... mecànica acció que permet que s´hi fixin, concentrin i ordenin pensaments que prenen una intencionalitat molt concreta, naixent d´una reflexió feta quasi com per casualitat, però ferma i acuradament analitzada, sentida, desitjada, des de la calma, amb plena consciència, des de la profunditat d´un diàleg de pensament amb el jo més sincer des d´on el "personatge" treballa la feminitat com a eina, mitjà per aconseguir... i tot plegat pren sentit i es converteix en finalitat... el moment en què el balanç ("no enyores el que vas tenir, només allò que no va poder ser") accentua la intencionalitat, reafirmant-la, reforçant-la, precipitant-la cap a. donant-li forma per a ser concretada, per a concluir en... la decisió d´arribar a aquest destí que busca, de forma incansable, constant, pacient, inalterable i maquinadament...
...genial...
...poesia tornada imatge, fotografia... un quadre molt ben pintat, ple de matisos i significats entre parèntesi...
...on potser els meus ulls, que l´han llegit, veuen diferent al que has escrit... no sé, els comentaris no són el meu fort, només les sensacions que en rebo i a voltes és tant difícil explicar-les.... però volia intentar dir-te el què m´ha arribat, tot i que m´expliqui com un llibre sense fulles...
una abraçada, un plaer llegir-te...