Peixera

Un relat de: Nankín
Sóc l'home que viu en una peixera,
trompetes de paper inunden el meu món.
Seré el peix d’Aloma? No ho sé, un peix taronja…
La mediocritat de la natura, feta escultura, potser.

Sóc l'home que viu en una peixera,
alimentat amb mirades condescendents,
observant el color de la lluna
sota el dolç mar de l’aïllament

[Quan el dominat es cregui dominant, hauràs vençut]

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Nankín | 31-07-2011

    Bones!

    Em sap greu no haver contestat fins ara, he tingut uns dies una mica complicats. Moltes gràcies pel comentari, no fa gaire que estic registrar a aquesta web i aprecio molt que t'hagi agradat l'escrit, al llarg d'aquests dies n'aniré penjant més! No he tingut massa temps per mirar altres publicacions, però m'agradaria molt llegir-ne alguna de les teves, ho faré tant aviat com pugui.

    Estem en contacte!

  • OoOoOo...Bon dia...blub...[Ofensiu]
    Epicuri | 21-07-2011

    M'ha semblat genial.

    No et coneixia...no mes dos relats???au! vinga! en vull mes!

    per què? per que he sentit la música dels homes en la bombolla...que els homes aïllats, es pensen que hi viuen els peixos!

    El per què sempre m'ha semblat més útil a la ciència que a la poesia.

    Merci pel poema!