Cercador
Memòries del Viet Minh (Metàfores)
Un relat de: Nankín- Compartir:
Nostàlgia, dels nostres peus a la ciutat de Nankín.
Com l’eternitat dels cossos grossos, flotants, sobre terra ataronjada.
I la glòria d’un imperi animal, forjat amb sang de rata
que manté tendre la moral plàcida i la llarga nit de les bèsties santes.
Flors, i un somriure estrany, nerviós, l’ intent de reafirmar-se sobre el dubte.
Tancar capítols per obrir episodis curiosament similars, metàfores cícliques
La consciència de no ser feliç, ni infeliç. La tímida consciència de deixar-se ser.
I entendre que l’ull negre d’un gos covard pot resumir-nos...
[Com flors de Haiphong]
Com l’eternitat dels cossos grossos, flotants, sobre terra ataronjada.
I la glòria d’un imperi animal, forjat amb sang de rata
que manté tendre la moral plàcida i la llarga nit de les bèsties santes.
Flors, i un somriure estrany, nerviós, l’ intent de reafirmar-se sobre el dubte.
Tancar capítols per obrir episodis curiosament similars, metàfores cícliques
La consciència de no ser feliç, ni infeliç. La tímida consciència de deixar-se ser.
I entendre que l’ull negre d’un gos covard pot resumir-nos...
[Com flors de Haiphong]