Cercador
Blues
Un relat de: Nankín- Compartir:
Arribo tard, entro i tanco , estàs asseguda al sofà
Com sempre, un Selmer Paris afònic desglossa el passat
T’observo un instant, em mires, l’univers és pols, hem de parlar
Has marxat, sé que la duresa del segon colpeja la suavitat del minut,
les hores i els dies miren les fugues de la meva vida, temps a perdre…
Et segueixo esperant entre les arrels del meu forat, sota el sòl erm
He marxat, una vella cafeteria acull ara els meus pensaments, retalls…
Persones desconegudes comparteixen tènues complicitats (guaiten entre els esculls que els separen)
Desdibuixen els rostres més humils, dilueixen amargors, entre glops d’eternitat
[El circ ha arribat a la ciutat, i potser el seu esperpèntic xou ens farà oblidar (ni que sigui durant uns breus instants) la mediocritat esperpèntica de les nostres vides]
Com sempre, un Selmer Paris afònic desglossa el passat
T’observo un instant, em mires, l’univers és pols, hem de parlar
Has marxat, sé que la duresa del segon colpeja la suavitat del minut,
les hores i els dies miren les fugues de la meva vida, temps a perdre…
Et segueixo esperant entre les arrels del meu forat, sota el sòl erm
He marxat, una vella cafeteria acull ara els meus pensaments, retalls…
Persones desconegudes comparteixen tènues complicitats (guaiten entre els esculls que els separen)
Desdibuixen els rostres més humils, dilueixen amargors, entre glops d’eternitat
[El circ ha arribat a la ciutat, i potser el seu esperpèntic xou ens farà oblidar (ni que sigui durant uns breus instants) la mediocritat esperpèntica de les nostres vides]
Comentaris
-
I ens fa por[Ofensiu]Marc Freixas | 04-09-2011
Sovint ens fa por presentar les credencials a tercers, però pel mateix preu som capaços d'empassar-nos la timidesa i alguna possible fòbia per entrar a sac amb tot allò que creiem important de nosaltres mateixos.
Jo mateix sóc una persona amb problemes alhora d'intentar expressar-me amb els altres tot i que si em veiessis no t'ho pensaries pas... crec que som vulnerables en general, però quan ens hem de defensar llavors mostrem si cal tot el nostre potencial.És llei de vida.
Una abraçada ben literària... i real!!
Per part meva benvingut a relats.