Passes...

estimar amb les paraules com mai ningú ha sabut...
Un petó!!!

per escoltar, per ser tant dolç i fer-me somriure amb les teves paraules. M'has alegrat la tarda, que malgrat el sol estava una mica grisa.

Petonets des del fons del cor!

ETS ENCANTADOR!
Aish... no, odi no hi ha, venjança tampoc. ELL i jo som amics, des de fa, bé, ja fa un temps. Però té parella des de fa molt. I poc s'hi pot fer, més que esperar, a que les coses canviin o vés a saber a què s'ha d'esperar! Potser a que aquestes petites espurnes que salten entre nosaltres siguin finalment una flama o bé s'apaguin del tot i quedi l'amistat.

Veus què bé, ara ja està (una mica) explicat.

Mil.lions de petons de Puça!

ni l'havies cagat ni la cagues ara! Ets encantador! : ) Parlava de totes dues coses, del mar i finalment d'Ell, el tauró com tu li dius (jejeje).
Tant de bo sabés com fer embruixalls! de moment encara no ens ho ensenyen això. Però de totes maneres, no voldria fer-ne un altre, ELL, només pot ser ell, és... perfecte així. Llàstima que hi hagi unA altrA...
(Què melodramàtica m'estic posant!) En fi, no voldria avorrir-te, és una història molt llarga!

Tinc ganes de llegir-te, segur que m'alegres el dia.

Mil petons!

M'ha encantat tornar-te a llegir deprés de tan dies! No et pensis pas que m'he oblidtat de tu!


Altre cop Chopin t'instpira amor, tendresa, efecte.... per fer aquest poema tan dolç, tan... emotiu!

No esperis que passi el temps,
estima'm ja!

M'encanta! Fabulós!

Continua gaudint de la màgia de les enternes melodies de melangia i d'amor de Chopin i no deixis mai d'escriure!

Un petonàs!

Anna

el teu comentari sobre "glopades de mar", tant de bo tinguèssis raó, tant de bo fos així, però ell no està amb mi, està amb algú altre... què hi farem...

Petons

Hola Capdelin,
No descobreixo res de nou quan et dic que llegir-te, m'ajuda a refer el meu camí que emprenc cada dia. Amb tu aprenc, i amb mi desaprenc, i d'aquests contrastos en surt la nuesa dels nostres poemes.
Vull ser molt sincer Capdelín, i ho seré, l'amistat que he trobat en la família de RC, i sobretot, en alguns de vosaltres ha estat per a mi una llum per seguir caminant dins d'aquest apassionant món de la poesia.

Brindo per la vostra poesia,
Roda03

tu ho saps
tinc material a l'ànima, no sé si sabré escriure'l
una abraçada

o guitarres, tant li fa. I dos enamorats, o com a mínim un/a, a quatre passes de distància. El temps s'escola entre les mans com la sorra de la platja, per a uns massa ràpid, per altres massa lent.
Estic d'acord amb el comentari anterior, les teves paraules són com carícies, com la suau brisa del mar acariciant la pell.

Un petó

llegir-te és millor que una carícia

un petó!