Passejo

Un relat de: Melcior

Agafats de la mà,
passegem amb la nit
que avui és trista i fosca.

Xerrem amb l' aventura,
que m' agrada perquè és jove
i mai saps on et durà.

Passejo;
solitari com la nit
emocionat com el risc,
animat com la gresca,
del tot cert i ben segur
cercant el que no es troba.

De sobte surt la por
que m' aferra l' altre mà,
creant així cruenta baralla,
ella tiba cap a l' esquerra
i jo la tibo a l' inrevés,
fins que crido emprenyat:
Prou collons...!

Jo només vull passejar
amb la fosca i trista nit.,

Comentaris

  • Hola Melcior![Ofensiu]
    ROSASP | 01-01-2006

    De vegades els pensaments semblen tenir vida pròpia i van per lliure.
    Perquè ha d'estar tan difícil sentir només la remor del silenci i de les petjades que no porten a un lloc concret?

    La por ens immobilitza, ens lliga amb cordes invisibles i no ens deixa gaudir de la senzillesa d'un passeig calmós. Maleïda sigui aquesta por abstracta que s'amaga per tots els racons i no es deixa veure del tot...

    He sentit el poema molt proper!

    Gràcies de tot cor pels teus comentaris, espero que en poguem compartir molts!

    Bon Any i una forta abraçada!